Documentació
Bonhomia que no s'estova
El títol Llarga vista, que recull tots els contes, revisats, de Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959), té a veure amb la mirada de l'autor sobre el món literari que ha anat construint durant 20 anys d'escriptura. Aquesta mirada des de la distància que el situa entre els autors que fan un ús inicial de la ironia on la decepció no és un aprenentatge, ni un camí, ni la conclusió d'un periple. La descreença és un punt de partida, un lloc des d'on es mira, que pot explicar el seu estil net i polit, elaborat com un joc verbal i un refugi davant els fets quotidians. La part forta del volum la formen íntegrament els reculls que va publicar els anys 1988 i 1990 en dos llibres amb el nom Botxenski i companyia i Avaria. També hi ha contes anteriors i altres de més recents i inèdits. El segon gruix dels contes, però, està format sobretot pels treballs que l'autor va publicar l'any 1991 al diari "Avui" i que l'estiu del 2000 va escriure per a Catalunya Ràdio. Són relats molt curts, aquests, d'un parell de folis, però que són autènticament Fonalleras: demanen al lector, com la resta, que acabi d'incorporar allò que el text no diu, però que igualment hi és. Tenim a l'abast, doncs, no un catàleg de possibilitats , sinó un cens de les realitzacions de la seva narrativa curta que permet fer un balanç d'una trajectòria, tot i que els treballs recents no són els contes, sinó les dues novel.les, també curtes, La millor guerra del món i August & Gustau, que es caracteritzen per una tensió dramàtica i una gravetat sostinguda de les atmosferes més intensa que als contes. El sol fet de disposar d'una edició ben feta ja és una bona notícia: hi ha un guany qualitatitu clar entre l'edició dels dos reculls de finals dels anys 80 en l'edició original i poder-los llegir ara tal com se'ns presenten. I els contes mantenen el seu encís. Jugant amb la banalitat de les coses de cada dia, des dels gestos més simples fins a les rutines més repetitives (on delimita una mena de camp de joc de la vida), amb una sentimentalitat molt Salinger i una desconstrucció o trossejament molt Gombrowicz, els personatges burgesos (l'individu i la família fent a cops un tot) de les seves petites històries donen voltes circularment a les seves circumstàncies, amb una melanconia que no és obsessiva ni patològica "pel plaer dels dies que han fugit", incloent-hi la tendresa per la infància perduda. Ara la mort, després l'amor, més enllà la davallada vital o la ruïna física i material són temes tractats amb humor, amb estirabots que no fan sagnar (sovint el màxim de mala bava el concentra a "aquest coi de..." ), amb una bonhomia que no s'estova. Si Fonalleras no ha tingut més èxit de públic és perquè no és un escriptor d'esdeveniments, a causa del seu minimalisme. Uns quants dels seus contes bé s'haurien de llegir.
Tornar