Obres
Aigua avall
Aigua avall resegueix els itineraris vitals de dos protagonistes d’extracció obrera, l’Agustí i la roseta, paral·lels però oposats que, en conjunt, ofereixen una visió global de la vida humana, concebuda segons les teories de la voluntat. Així, la Roseta, mancada de força, perdrà progressivament aquells elements que la defineixen com a ésser humà fins a dissoldre’s en la inèrcia i el fatalisme del destí. Per contra, Agustí, per la via de l’amor i de l’odi, aconseguirà imposar la seva voluntat sobre el determinisme de l’entorn i, tot el dolor i la solitud, assolir la seva individualitat. Amb el referent constant del riu com a motiu i sentit de l’existència, la novel·la remet a un pla simbòlic el realisme aparent de la història i conclou que el destí dels individus consisteix, inevitablement, a remuntar el corrent. La concreció de l’individualisme modernista en ideologia de progrés situà la novel·la dins la modernitat: : remet l’enfrontament home-medi al conflicte entre entre l’individualisme i solidaritat, en el context de la lluita de classes i de la construcció de la ciutat futura.
Tornar