Biografies
Folch i Torres, Josep Maria
Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950). Fou el tercer d'una família de set germans. Féu estudis primaris als escolapis de Sant Antoni. Es dedicà a la fabricació de joguines en el negoci d'ebenisteria del seu pare. Abans dels vint anys col·laborava en "La Renaixensa". A conseqüència de les campanyes que sostingué en el setmanari nacionalista "La Tralla", s'hagué d'exiliar a França des de 1905 a 1908 per no ésser processat. És en aquests primers anys quan escriu la part més important de la seva obra; entre d'altres, destaquem Lària (1904), Aigua avall (1907), Joan Endal (1909), L'ànima en camí (1910), El lluminós horitzó (1910) i Una vida (1910). Quan tornà de l'exili s'abocà de ple en el conreu de la literatura per a infants i adolescents. Publicà Les extraordinàries aventures de Massagran i col·laborà en En Patufet, revista de la qual fou director fins a la seva desaparició. Enaquesta mateixa revista, a partir de 1915 es publicaren les "Pàgines viscudes", que constitueixen un veritable document de la vida de l'època. La seva producció en aquest camp és vastíssima; en destaquem Bolavà detectiu (1911), El gegant dels aires (1911) i La vida i els fets d'en Justí-Tant-se-val (1929). Creà la "Biblioteca Gentil" per a la qual va escriure durant quatre anys una novel·la al mes. Paral·lelament és autor d'una importantíssima producció teatral de la qual cal destacar Els pastorets (1916), La Ventafocs (1920) i La xinel·la preciosa (1917). Tota aquesta activitat s'interromp l'any 1939: la Guerra Civil se li endugué la dona i un fill; també quedà afectat econòmicament ja que vivia de la seva obra d'escriptor. Es guanyà la vida en els últims anys venent els quadres que pintava. Folch i Torres havia estat capaç de captar per a la lectura un públic nombrosíssim i de totes les classes del país.
Tornar