Biografies
Folch i Camarasa, Ramon
Ramon Folch i Camarasa (Barcelona 1926 ) Novel·lista, autor teatral i traductor. Fill de Josep Maria Folch i Torres, estudià dret però professionalment es decantà pel món editorial. Ha estat molt important la seva tasca com a traductor al català, a la qual es dedicàintegrament uns anys (prop de dos-cents títols, la majoria dels quals de l'anglès). De 1973 a 1986 treballà a Ginebra com a traductor de l'Organització de les Nacions Unides. S'inicià com a escriptor amb el recull de poemes L'aigua negra, però el gruix de la seva obra és la novel·lística: La maroma (1957, premi Joanot Martorell 1956), El meu germà gran (1958), El nàufrag feliç (1959), L'alegre festa (1965), La visita (1965, Premi Sant Jordi 1965), L'estiu més bonic (1967), Fi de setmana damunt l'herba (1967), El no (1967), Tota aquesta gent (1967), Les meves nits en blanc (1972), Sala de miralls (1982), Estrictament confidencial (1983, Premi Ramon Llull 1982), Testa de vell en bronze (1998, Premi Sant Joan 1997), i les narracions La sala d'espera (1961, premi Víctor Català 1960), Tota una altra cosa (1973), Quan el terror truca a la porta (1977) i Manual del perfecte escriptor mediocre (1991). El seu món tendeix a reflectir l'experiència personal i oscil·la entre la nota realista i la intenció psicològica. Autor de públic, escriu amb facilitat i amb un llenguatge net i directe. Ha publicat, a més, teatre juvenil, de costums o d'humor, com Un vailet entre dos reis (1951), Aquesta petita cosa (1954) i Dues hores (1958), entre altres, i la biografia paterna Bon dia, pare (1968). Darrerament ha publicat Manual del perfecte escriptor mediocre (1991), sàtira del món literari. L'any 1997 guanyà el premi Sant Joan de literatura amb la novel·la Testa de Vell en bronze
Tornar