Documentació
Enric Badosa, antòleg i traductor de Foix
Enrique Badosa, o Enric Badosa, sens dubte, és la persona que ha dedicat més esforços i més anys a traduir l'obra de Foix al castellà. Val a dir que, malgrat la imatge àmpliament divulgada de Foix com a poeta hermètic o obscur, el poeta de Sarrià ha tingut, sobretot a partir dels anys 80, una important fortuna en les lletres espanyoles. I, això, al meu entendre, es deu al fet que el poeta mai no transigí a rebaixar la qualitat de la seva literatura, cosa que, amb els anys, acabà sent la millor garantia per al seu prestigi. El nom de Foix podia anar aparellat a la dificultat o a l'estranyesa, però mai a la mediocritat, a la superficialitat o a la comercialitat. El fet és que va ser Enrique Badosa el primer a publicar un llibre de traduccions en castellà dedicat a J.V. Foix a la col·lecció Adonais, de les Ediciones Rialp, el 1963. És a partir d'aquesta primera incursió que, al llarg dels anys, Badosa va anar augmentant la seva antologia en successives edicions. El 1969, apareix com a primera edició bilingüe, revisada i augmentada, el volum Antología de J.V. Foix, a la col·lecció Selecciones de Poesía Española que dirigia el mateix Badosa, a Plaza & Janés. Una segona edició, i encara una tercera edició augmentada, van estampar-se a Plaza & Janés, el 1975 i el 1988. Ara, doncs, Los Libros de la Frontera, finalment, recuperen i augmenten aquella edició en un bell volum de 450 pàgines, que inclou un llarg estudi introductori a la poesia de Foix, que Badosa ha anat ampliant i revisant al llarg de les diferents edicions que ha vist el llibre.
Badosa, reconegut poeta en castellà, va ser un habitual de les tertúlies dominicals de Foix de manera que totes les seves versions eren metòdicament comentades i discutides amb l'autor de Sol, i de dol. Moltes vegades, era el mateix Foix qui demanava a Badosa de traduir un poema en funció de propostes de revistes o d'iniciatives diverses. No podem extreure d'aquest fet la idea que Badosa fos el traductor al castellà de Foix, perquè foren molts altres els autors que també donaren a conèixer el poeta en espanyol, com ara Jaume Ferran, José Agustín Goytisolo, Joan Ramon Masoliver i Manuel Longares, entre els més importants, però sí que és indiscutible que Badosa ha estat qui d'una manera més constant i sistemàtica ho ha fet.
L'extensa tria de Badosa inclou el sonet que obre el llibre KRTU; trenta vuit sonets de Sol, i de dol; sis poemes de Les irreals omegues; sis més del llibre On he deixat les claus; vint-i-sis proses de Diari 1918; deu de L'estrella d'en Perris; tres poemes de Desa aquests llibres al calaix de baix; un nombre significatiu de proses d'Allò que no diu 'La Vanguardia', Darrer comunicat, Tocant a mà i Cròniques de l'ultrason; la Lletra a En Joan Salvat Papasseit; els poemes memorables Tota amor és latent en l'altra amor, Tots hi serem al Port amb la Desconeguda, i, encara, un poema presentat com a inèdit: la prosa La porta, estreta, era pintada de verd..., que, a hores d'ara, ja ha deixat de ser inèdit... Com es pot comprovar, Badosa a penes valora els dos primers llibres de Foix, més propers a l'estètica de l'avantguarda, però mostra, en canvi, un interès important per les proses poètiques posteriors, que ocupen un important espai del volum. Ara bé, el que més interessa a Badosa és el poeta religiós i metafísic, el poeta dels sonets de Sol, i de dol. "Para mi -escriu Badosa al pròleg-, J.V. Foix es uno de los poetas que con mayor sinceridad y con mayor acierto han expresado la religación. Una religación vivida con dramatismo, desde el conocimiento de la pequeñez y de la grandeza del hombre. Creo que los poemas religiosos de J.V. Foix son la cumbre de su quehacer lírico".
Certament, traduir Foix no és una empresa fàcil, ben al contrari, és una operació complexa i difícil. Cal un veritable poeta que pugui recrear en la llengua escollida la matèria verbal, el ritme i la rima, i, també, la riquesa lèxica, semàntica, difícilment traduïbles, que constitueixen l'art inimitable de Foix. Un exemple concret ens pot permetre de constatar el que diem. Badosa, per exemple, pel que fa als sonets de Sol, i de dol, respecta la mètrica, emprant l'hendecasíl·lab o l'alexandrí castellà per traduir el decasíl·lab català, però, en canvi, no segueix l'estructura de les rimes en les versions. Vegem un dels sonets més coneguts de Sol, i de dol. L'últim tercet del cinquè poema de Sol, i de dol que comença: "Bru i descofat, i descalç, d'aventura", fa així: "I m'ho pregunt encara en mil requestes: / Les ficcions -i jo en visc!-, ¿fan esclava / La ment, o són els seus camins celestes?". Badosa, ho tradueix de la següent manera: "Y me pregunto aún si las ficciones / -¡ de las cuales yo vivo!- esclavizan la mente / o acaso son su celestial camino". Mentre la versió de Longares, respectant metre i rima, fa: "Mil veces considero estas propuestas: / Las ficciones que vivo, ¿hacen esclava / a mi mente o más bien son sus respuestas?". El "celestial camino" de Badosa té, evidentment, una lectura religiosa ben diferent que l'original foixià: "camins celestes". Però és que a la versió de Longares, constrenyida pel metre i la rima, desapareix totalment aquesta imatge. Per tant, és clar que la traducció comporta sacrificis i renúncies, paranys formals i ideològics, subtils però importants, que cal conèixer, estudiar i traspassar.
Hi ha alguns errors, en l'edició que comentem, fàcilment esmenables, tipogràfics i d'altra mena, sobretot en la versió catalana dels poemes, que, en una propera edició, s'haurien de corregir. Cal agrair a Badosa, ben segur, la seva dedicació per donar a conèixer al lector espanyol no solament a Foix, sinó també a d'altres autors com Espriu i Palau i Fabre. Tot esforç, exigent i rigorós, per traduir la poesia catalana al castellà, i a les altres grans llengües majoritàries de la cultura occidental, com l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià i el portuguès, per no parlar de l'àrab i del xinès, no solament és important sinó que és ben necessari per ajudar a situar els nostres autors dins de la literatura universal.
Tornar