15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

J.V. Foix per Jaume Vallcorba

No és gaire habitual que una col·lecció en espanyol de divulgació de la literatura hispànica inclogui força autors catalans en el seu catàleg. Cal agrair a les Ediciones Omega i a Núria Amat, directora de la col·lecció Vidas Literarias, l'esforç que fan per donar a conèixer alguns dels autors centrals de la literatura catalana moderna al públic hispànic. Tal com es pot llegir a la contracoberta de cada volum de la col·lecció: "En 'Vidas Literarias' los más prestigiosos autores contemporáneos escriben la biografia de los clásicos de las letras hispánicas. Cada libro ofrece al lector la vida y obra del escritor narrado en un estilo creativo, personal y literario. [...] Cada ejemplar incluye una selección de textos de la obra del clásico hecha por el propio autor". Al costat del volum dedicat a J.V. Foix, escrit per Jaume Vallcorba, cal remarcar la publicació de la biografia dedicada a Gabriel Ferrater obra de M. Ángeles Cabré, no gaire afortunada, per cert, o el llibre sobre Jacint Verdaguer, tot just acabat d'aparèixer, escrit per Miquel de Palol. Properament han d'aparèixer els volums dedicats a Mercè Rodoreda, per Mercè Ibarz; Carles Riba, per Pere Gimferrer; Josep Pla, per Arcadi Espada; Joan Maragall, per Sam Abrams; i Josep Carner, per Francesc Parcerisas. És evident que es tracta d'un dels esforços editorials i intel·lectuals més importants dels darrers temps per divulgar amb obres originals la literatura catalana als lectors castellans. Tan de bo l'empresa fos comercialment reeixida i la col·lecció s'ampliés a d'altres autors cabdals, medievals o contemporanis, com ara Ramon Llull, Ausiàs March, Salvador Espriu i Joan Vinyoli, que, ben segur, ajudarien a anar ampliant la visió del conjunt de la literatura catalana.

Pel que fa a la literatura espanyola o iberoamericana, ja han sortit diversos volums ben interessants com, per exemple, els dedicats a Julio Cortázar, per Cristina Peri Rossi, José Lezama Lima, per Ana Nuño, i Alejandra Pizarnik, per César Aira. Cada volum singular presenta un tractament diferent i una extensió variable segons la llargada de l'assaig introductori i la quantitat de material seleccionat de cada autor. D'altra banda, cal dir que el text introductori ofereix, segons cada autor, variacions notables i estratègies narratives diverses. Per exemple, Cristina Peri Rossi narra la seva relació humana i literària amb Cortázar a partir d'una experiència amorosa real, mentre que Ana Nuño crea un diàleg imaginari amb Severo Sarduy per tal d'aproximar-se a la figura i l'obra sinuosa de Lezama Lima.

Donades les característiques de la col·lecció Vidas Literarias, Jaume Vallcorba ha escrit una biografia de J.V. Foix (1893- 1987) que ocupa, aproximadament, les 120 primeres pàgines del llibre i que es complementa amb una selecció de textos del poeta de Sarrià, en versió castellana i en versió original, que omple la resta del volum que arriba a les 300 pàgines. És mèrit de Vallcorba d'haver participat en la difícil tasca d'editar i de donar a conèixer Foix i, sobretot, d'haver contribuït, d'una manera important, al prestigi de l'obra del poeta. A més de l'edició, en catorze llibres, de l'obra poètica de Foix, iniciada el 1983, Vallcorba ha publicat a la seva editorial, Quaderns Crema, l'Àlbum Foix (1990), a cura de J. de Déu Domènec i V. Panyella, la Correspondència Foix-Obiols (1994), a cura d'Agnès i Anna M. Ponsati, i estudis sobre Foix per G. Ferrater, C. Miralles i J. Romeu.

Per al lector castellà, la biografia de J.V. Foix per Jaume Vallcorba, juntament amb l'àmplia selecció de textos del poeta, constitueix, sens dubte, una excel·lent introducció a la vida i l'obra de l'autor de Sol, i de dol. Per al lector català que conegui les obres de referència sobre el poeta, aquest nou llibre aportarà menys novetats. Vallcorba va tractar amb assiduïtat Foix, durant els seus últims cinc anys de vida, des del 1982, quan inicia la nova edició de la seva obra poètica i recupera els llibres Gertrudis i KRTU, fins a la mort del poeta de Sarrià, el 1987. A més va tenir el rar privilegi d'assistir, juntament amb Gimferrer, i d'altres persones properes, quan Foix ja estava cec, a l'escriptura oral de L'estació, veritable testament poètic de l'autor, i un dels cims de la literatura catalana de tots els temps. Fins i tot, després, va arribar a poder editar el poema en prosa, el 1985, juntament amb les Cròniques de l'ultrason, en la seva primera edició en llibre. És per això que el retrat humà que ofereix de Foix és realment ajustat al personatge que molts encara han tingut l'ocasió de conèixer i de tractar pel carrer o a les conegudes pastisseries de Sarrià. Vallcorba, amb un criteri que destaca més el poeta que l'intel·lectual, sintetitza els aspectes biogràfics de Foix i se centra en divulgar especialment la seva obra lírica, passant més ràpidament per la seva obra periodística. Pel que fa a la reflexió sobre les teories literàries del poeta, Vallcorba recupera les seves interessants tesis ja exposades a l'assaigNoucentisme, mediterraneisme i classicisme: apunts per a la història d'una estètica (1994), que permeten vincular Foix amb les idees polítiques i estètiques de Maurras. Es tracta d'un filó per aprofundir i estudiar, de caràcter europeu, poc conegut però ben estimulant, que també es pot aplicar a figures emblemàtiques com ara Apollinaire, Eliot i Pound, que Vallcorba, amb l'audàcia intel·lectual que el caracteritza, podria desenvolupar en propers assaigs.

El llibre, que es llegeix d'una tirada, inclou algunes anècdotes divertides i, sobretot, té la voluntat manifesta d'expressar l'excel·lència i la singularitat de l'obra estudiada dins de la literatura catalana i en el conjunt de la literatura universal. Potser el lector passarà més ràpid les pàgines en les quals Vallcorba es deté en detalls filològics sobre l'edició dels poemes, que difícilment poden interessar més enllà d'un reduït nombre d'erudits. Sorprèn que Vallcorba, rigorós com és, no esmenti, ni en la bibliografia, la primera biografia en castellà escrita sobre Foix per Jaume Ferran, i publicada a Júcar el 1987, o els estudis biogràfics i literaris de Manent, Domènech, Panyella, Carbonell, i d'altres, que han contribuït a aprofundir en la vida i l'obra del poeta.

Pel que fa a la tria dels textos literaris, cal dir que Vallcorba ha fet una bona selecció centrada, sobretot, en els sonets de Sol, i de dol. Tal vegada haguera estat interessant, per donar una idea més completa de la complexitat i de la riquesa de l'obra de Foix, de reproduir alguns dels articles crítics del poeta sobre l'avantguarda i alguns testimonis de la seva amistat important amb personatges fonamentals com són Miró o Dalí. Quant a les traduccions, cal destacar que Vallcorba ha triat les millors versions castellanes disponibles, obra d'autors diferents com ara J.R. Masoliver, E. Badosa, M. Longares, J. Ferran i J.A. Goytisolo.

En definitiva, es tracta d'un bon llibre sobre Foix que hauria de possibilitar un major coneixement del poeta no solament a la Península Ibèrica sinó també a l'Amèrica que parla espanyol i a les universitats que compten amb un departament de literatura hispànica.

Tornar