Documentació
Al comte d'Espanya li deien 'l'assassí de Catalunya'
E.V. Qui era el comte d'Espanya?
M.F. El capità general de Catalunya en temps de Ferran VII: un sanguinari.
E.V. Té una llegenda negra, oi?
M.F. I ben guanyada. En l'imaginari popular va arribar a ser una mena d'home del sac. Les mares deien als nens: "Mira que si no fas bondat vindrà el comte d'Espanya".
E.V. Un home cruel, doncs.
M.F.Fins a punts malaltissos. El primer que va fer just arribar va ser fer executar tretze presos i obrir el carrer Ferran. Volia dedicar un carrer al seu rei.
E.V. Mític, el carrer Ferran. Hi passejaven a pas lent els ciutadans elegants, amb barrets, bastons i paraigüets.
M.F. ¿Doncs saps com el va obrir? Un dia es va aixecar i va dir: "Per demà al matí vull desallotjades totes les cases entre la Rambla i la plaça Sant Jaume a aquesta altura". Esclar: ningú li va fer cas.
E.V. I ho deia seriosament.
M.F. I tant. Va fer excarcerar presos, va llogar uns 150 manobres i bastaixos i va fer rebentar tots els ulls d'escala de les cases afectades. Quan la gent va arribar de treballar es va trobar els avis penjats als pisos i els van haver de baixar per les finestres amb sirgues.
E.V. Un tipus equilibrat.
M.F. Sí, veia complots per tot arreu i tenia un fiscal que jutjava els presoners amb una calavera sobre la taula.
E.V. El fiscal Cantillón.
M.F. Exacte. Va tenir una mort molt bèstia: es va exiliar a Suïssa i, als Alps, una allau el va sepultar fins al coll i les aus de rapinya se li van menjar el cap de viu en viu.
E.V. Càstig de la providència!
M.F. Com al comte: el van assassinar, van profanar la seva tomba, i el seu cap va rodar amunt i avall durant anys.
E.V. Ja hi arribarem. ¿Va executar molta gent?
M.F. Molta. Era el terror dels liberals i dels malcontents. I seguia rituals molt macabres.
E.V. Per exemple?
M.F. Doncs abans de pelar els condemnats els feia escoltar "Las habas verdes".
E.V. Què és això?
M.F. Una cançó castellana: "Ya viene san Juan de mayo / con muchas rosas y flores / ya viene santa Isabel / con muchas más y mejores...". Un cop va entrar a Vic tocant-la i la gent no sabia on amagar-se.
E.V. D'això se'n diu humor negre.
M.F. En tenia. Feia canviar de lloc els condemnats uns quants cops abans d'afusellar-los, estirava pels peus els penjats; fins i tot havia afusellat gent amb munició de fogueig abans de llegir-los la veritable sentència.
E.V. Quin sàdic!
M.F. Quan hi havia execucions hissava la bandera negra a la Ciutadella i descarregava una canonada per executat; així n'informava la ciutat. Tot seguit, entre els morts i mal rematats en feia penjar uns quants a l'esplanada de la Ciutadella, on es feia l'antiga fira de Bellcaire, i s'hi passejava dramatitzant, davant dels ciutadans, dient que no li havien deixat opció.
E.V. Estava com una cabra!
M.F. Ja ho crec. Però tenia admiradors, com l'"estudiant murri", que va arribar a ser cap de la seva policia, un cos d'expresidiaris que actuava amb total impunitat.
E.V. Ningú se'n queixava a Madrid?
M.F. Sí, però fins que no hi va haver el tomb liberal va ser inútil. Llavors va marxar disparat, entre insults. Li deien "l'assassí de Catalunya".
E.V. Però tornaria.
M.F. Els carlins el van repescar per posar ordre al seu exèrcit. Però va durar poc. A Berga, un trompeta molt estimat per la tropa va matar un soldat de guàrdia en una borratxera. L'home, que era un carlí orgullós, es va entregar demanant ser afusellat i el comte li va fer tallar un braç, després el cap i llavors el va esquarterar i va fer repartir els seus trossets per la ciutat.
E.V. Com per fer-se carlí!
M.F. Per això se'l van treure de sobre. Però mira si li tenien por que li van comunicar la destitució posant-li un ganivet al coll! Després, fent veure que el portaven cap a Andorra, el van assassinar a prop d'Organyà i el van tirar al Segre amb una pedra al coll.
E.V. Però no s'acaba aquí.
M.F. Va fer tempesta i el cos va aparèixer a Coll de Nargó. L'alcalde, atemorit, el va fer enterrar. Però al cap de poc temps Marià Cubí va encarregar al metge Josep Rosset robar el crani per fer-ne un motlle de guix i estudiar-lo.
E.V. A Pau Piferrer també li van prendre el cap!
M.F. I a Goya, a Bordeus. Llavors la frenologia tenia molt d'èxit. Es creia que l'estructura òssia del crani revelava el caràcter dels individus i els caps de gent excepcional anaven molt buscats. El fet és que Rosset se'n va anar a les Filipines amb el crani i va morir allà. Quan la seva germana el va rebre amb la resta de pertinences.
Tornar