Documentació
Contra la poesia de l'experiència
La poesia de l'experiència va prendre com a baluard Gabriel Ferrater, poeta que per a res ha de ser considerat com a poeta de l'experiència, encara que la seva poesia, malgrat ella mateixa, hagi alletat la corrua de poetes de l'experiència i la pesta de poemes de l'experiència que han estat i estan presents en l'actualitat poètica catalana. Recordo que a final dels anys 70 es venia la poesia de Ferrater recalcant molt "la perfecció sil·làbica" dels versos ferraterians, argument de pacotilla que traïa l'empremta mastodòntica del Noucentisme sobre l'inconscient poètic col·lectiu. Molts poetes actualment continuen comptant les síl·labes dels versos de manera preocupant, talment Srs. Estevets de la lírica comercial.
ESTEREOTIPS
Aquesta poesia de l'experiència ha recaigut i recau en una sèrie de comportaments argumentals poètics estereotipats com són la fatal beguda, la nit, la passió, els cossos a l'habitació, el desig sexual... Ha comportat també uns temes recurrents així, i sobretot, el carpe diem, la nostàlgia i la imatge del poeta que va fent anys (ai, la perduda joventut!) com a mestre en Gaia Experiència. Tot aquest embalum tan repetit i gastat sol amanir-se amb recursos simbolistes i alguna imatge surrealista i tancar-se amb reflexions filosòfiques d'espardenya d'anar per la vida que volen deixar el lector espatarrat a la butaca de casa.
Aquesta poesia, tot i que ha estat conreada també per dones, és una poesia feta a mida per als tòpics poètics masculins. En particular el sentimentalisme de la major part d'aquests versos enlairen la imatge tradicionalment dura de l'home a ésser fort i sensible i, en canvi, rebaixen la imatge de la dona o ésser sensible a bleda assoleiada o sensiblera. El que en ell és sentimentalisme en ella es sensibleria o verduleria. Apostant més fort: el que en ell és desig sexual, en ella és que va massa calenta. Aquesta poesia, doncs, fa del sentiment un reducte per als homes, on els poetes ploren, desitgen i senten com nenets rucs i aviciats i això sol semblar una gran cosa.
CAL FER POESIA
Potser fóra ja hora de deixar de banda tants discursos estereotipats i esgotats en ells mateixos; potser fóra hora també de rellegir en Ferrater des d'altres punts de vista que deixessin els components culebronescos i autobiogràfics. Sens dubte és molt millor fer una experiència de la poesia que continuar fent poesia de l'experiència (tal com diu en Casasses). Ara bé, sense caure en el hit parade de l'experiència religiosa... En tot cas, allò que cal és fer poesia. Sempre. Si em pregunteu què és la poesia, us diré, parafrasejant no sé qui, que no ho sé respondre. En canvi, si no m'ho pregunteu, ho sé.
Tornar