15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Vida i poemes de Gabriel Ferrater

Article publicat a a “El Periódico” el 25/04/02

El 30 aniversari del suïcidi de Gabriel Ferrater tindrà un doble record bibliogràfic, protagonitzat en els dos casos per Maria Àngels Cabré, poeta i estudiosa de l'autor. El primer és Gabriel Ferrater o el exceso de ser inteligente, primera biografia completa de l'escriptor. A més ha dedicat quatre anys a traduir Les dones i els dies, la poesia completa de Ferrater.

Temorosa que Joan Ferraté, germà del poeta, dissentís de la traducció, va optar per portar-la a terme i ensenyar-l'hi per rebre la seva necessària aprovació quan va estar acabada. "Vaig ser molt concreta. Si li agradava, la publicàvem; si no, la retirava". Li va agradar i Las mujeres y los días apareixerà al maig a Lumen. És la segona vegada que es tradueixen els poemes de Ferrater. La primera ocasió van ser tres els que ho van fer per a Seix Barral: José Agustín Goytisolo, Pere Gimferrer i José María Valverde. "L'aportació d'aquest últim va ser francament fluixa", afirma Cabré.

Gabriel Ferrater o el exceso de ser inteligente (Omega) és una biografia "una mica subjectiva, que inclou cartes, poemes i textos de crítiques". Cabré ha conversat amb gent que va conèixer Ferrater, però no amb Marta Pessarrodona, última companya del poeta, que va preferir no parlar. "Es pot dir que he dormit sis mesos amb aquest senyor", comenta la biògrafa sobre el temps invertit a escriure-la.

Cabré opina que van influir dues causes en la decisió de Ferrater de treure's la vida. La principal, que els seus pares recorreguessin també aquest tràgic camí. I la segona, que l'actor de cine George Sanders es va suïcidar prenent una barreja d'alcohol i de barbitúrics, igual que faria Ferrater, dos dies abans a Castelldefels.

La mort del poeta, el 27 d'abril de 1972 a Sant Cugat, va sorprendre fins i tot els qui coneixien l'inestable estat d'ànim de l'escriptor. Núria Perpinyà, autora d'una tesi doctoral sobre l'obra del poeta, publicada per Empúries, creu que "sense el suïcidi no hi hauria hagut el mite". Tot i amb això, Cabré és de l'opinió que Ferrater ha anat caient en l'oblit.

Al seu nínxol del cementiri de Sant Cugat no hi falten flors quan cada any s'acosta l'aniversari de la seva mort. Carmen Rojo, que aleshores regentava el Mesón de Sant Cugat que freqüentava Ferrater, paga i conserva el nínxol de l'escriptor, igual que guarda el poema La casita blanca, sobre el famós meublé barceloní, que el poeta va escriure sobre el full d'un bloc de notes de bar.

Tornar