Documentació
El món de Gabriel Ferrater
L’exposició sobre Gabriel Ferrater que es pot veure fins a finals de febrer a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès és una excel·lent ocasió per repassar l’itinerari d’aquest poeta mític que es va suïcidar l’abril de 1972, poc abans de complir els 50 anys. Els que el van conèixer, entre ells el seu amic Carlos Barral, asseguren que Ferrater era un home d’una intel·ligència prodigiosa i d’una brillantor poc comú, destinat a ser el centre de totes les reunions i el cor apassionat de totes les discussions. El seu món era la literatura, però es va interessar també per l’art i per la lingüística, com es pot veure en els diferents materials que componen l’exposició, sortida del fons documental llegat pel poeta i pel seu germà Joan, mort el gener del 2003, i comissariada per Jordi Cornudella. “Ferrater era un home que anava cremant etapes d’una manera increïble”, comenta Cornudella. “Entre els 26 i els 34 anys es va interesar sobretot per l’art i va deixar uns quants escrits sobre aquest tema, però també el va practicar com a dibuixant i com a pintor per veure com funcionaven els seus mecanismes. Entre 1958 i 1963, és a dir, entre els 36 i els 41 anys, va escriure pràcticament tota la seva poesia. El primer llibre surt el 1960 i el conjunt final fet per ell mateix, Les dones i els dies, és una obra decisiva en la literatura catalana contemporània. Finalment, en els últims vuit anys de la seva vida es va concentrar en la lingüística, on va brillar de forma enlluernadora”. Ferrater, que va ser professor de Lingüística i Crítica Literària precisament a les aules que la Universitat Autònoma tenia a Sant Cugat del Vallès, en el mateix edifici on es fa l’exposició, ha deixat una sèrie de papers que a vegades són tan sols notes en agendes o en fulls solts on es pot veure el seu interès per la lingüística. “En aquest apartat és on hi ha més coses inèdites”, explica Cornudella mentre passegem de vitrina en vitrina, “amb moltes anotacions sobre sintaxi i morfologia. També es mostra un anunci de la conferència que el 20 febrer del 1968 va impartir sobre Fabra, que es pot escoltar a través d’uns auriculars, i les cartes que va creuar amb escriptors com Carles Riba, Josep Pla, José María Valverde, J.V. Foix, etcètera”. Per a aquest mateix any està prevista la publicació d’un llibre anomenat Tres prosistes, que inclou les conferències de Gabriel Ferrater sobre Solitud, de Víctor Català, La parada, de Ruyra, i Josep Pla i que ha preparat Oriol Ponsatí. Mentre se sent de fons la veu esquerdada del poeta recitant el seu famós Poema inacabat, es pot contemplar una original carta en vers de Ferrater a Foix, responent a una petició de tornar-li uns llibres deixats, i altres documents interessants. “Ho guardava tot, i son germà també”, comenta Cornudella. “Des de les cartes de la seva dona, la Jill, fins a les notes deixades a la cuina dient que sortia a comprar el pa”. El llegat Ferrater, que encara no se sap on anirà a parar, va ser heretat per la germana i la neboda del poeta, que viuen a Anglaterra, i està desat en tres grans baguls que contenen papers de tota mena; tres baguls més contenen els papers de Joan Ferraté. Els marmessors són Jordi Cornudella, Manel Martos i Manel Florensa, que actuen d’acord amb les hereves i amb l’agent literària Carmen Balcells, amiga dels Ferrater. D’aquest fons surt l’abundant material de l’exposició, que en l’apartat de poesia mostra les diferents edicions dels poemes de Gabriel Ferrater, alguns originals corregits i fins i tot fulls de censura. En un d’ells, es veu com aquesta va suprimir alguns fragments del Poema inacabat el 1966, però els va acabar admetent el 1968. També es mostra l’original d’aquest poema que Ferrater va lliurar a l’editorial i, per mitjà d’una pantalla d’ordinador, es pot comparar, poema a poema, com era l’orginal de Les dones i els dies (amb les correccions fetes a mà) i com es va publicar finalment. “Cap a la tardor d’aquest any està previst publicar una edició definitiva de Les dones i els dies”, comenta Cornudella. “Hi afegirem quatre poemes, dos que va escriure després de l’edició del 1968 (un dedicat a Marta Pessarodona, del mateix any, i un de 1969 dedicat a Júlia Samaranch, que es reprodueixen a l’exposició), i dos anteriors que no van sortir en el llibre, “Any” i “Cadaqués”. Entre les joies de l’exposició hi ha un exemplar de Da nuces pueris (1960), el primer llibre de poemes de Ferrater, dedicat a André Imberechts, un estudiós belga que ja el 1970 va fer la tesina sobre el Poema inacabat i que va publicar, amb el pseudònim de William Cliff, una traducció anotada al francés del poema i, més endavant, de Les dones i els dies. L’exemplar té la particularitat que el mateix traductor el torna contradedicat, uns anys després, a Joan Ferraté. Per més endavant està prevista l’edició de les Obres Completes de Ferrater, amb totes les variants i versions prèvies i amb alguns poemes que no han sortit mai en llibre, com uns de publicats el 1959, a Cuadernos Hispanoamericanos, un de 1960, a Papeles de Son Armadans, i un altre titulat “On mating / De la còpula”, publicat a la revista "Saber". “També hi ha uns quants poemes escrits en anglès i algunes traduccions de poesia”, afegeix Cornudella, “entre elles un text d’una exposició del pintor Todó, del 1966, que inclou un poema de Morgenstern traduït per Ferrater”. Pel que fa a l’art, a la mostra es poden veure l’últim escrit que va fer Ferrater en aquest camp, sobre unes escultures del santcugatenc Pep Codó, el 1970, i els dibuixos fets per ell mateix entre 1949 i 1955. “Feia sèries de dibuixos”, comenta Cornudella, “i alguns estan pintats fins i tot pel darrere. També va fer exercicis de variacions sobre un autorretrat. Ho feia per entendre l’art a fons i estem pensant en recuperar una sèrie de cinc dibuixos de dona per fer les portadelles de Les dones i els dies”. La vida de Gabriel Ferrater, sempre amb un excés d’alcohol pel mig, va ser molt agitada i es va accelerar el 1963, quan va viatjar a París, Londres i Hamburg, on va treballar fent informes de lectura. Quan torna a Barcelona, el 1964, ho fa amb la Jill, amb qui es casa el mes d’agost a Gibraltar. “Per anunciar- ho als amics”, explica Cornudella indicant un targetó exposat, “van enviar aquesta participació, acompanyada d’un dibuix d’ella i un d’ell, dels pocs que fa després d’abandonar la pintura. Ella hi afegeix uns versos de Chaucer i ell, d’Ausiàs March”. A Londres, per cert, va abandonar la seva manera de vestir “de jove de províncies”, tal com la definia Carlos Barral, i en va tornar vestit amb texans. Ell mateix se’n riu en una carta a sa mare i comenta que ‘sembla que vagi disfressat de jove”. “La revisió del fons és lenta”, comenta Cornudella, “però la part de la poesia és la més fàcil de controlar. La de lingüística costa més, ja que hi ha molts paperets, i també hi ha alguns informes de lectura inèdits. Ell ho feia molt bé, fins al punt que quan la Jill va intentar que l’editorial Farrar, Strauss and Giroux publiqués Josep Pla, ell va fer un informe de deu pàgines que va enlluernar els editors. “No sabem si publicarem Pla”, van contestar, “però ens agradaria conèixer la persona que ha fet aquest informe”. Pel que fa a Joan Ferraté (el germà de Gabriel, que va mantenir la grafia original del nom familiar, sense la erra final), es conserven en el fons els dietaris. “N’hi ha tres preparats per publicar aviat”, diu Cornudella, un del 1966, un del 1970 i un del 1973-75. També hi ha molts diaris de joventut, dels anys quaranta i cinquanta, i una interessant correspondència creuada entre dos tuberculosos: Josep Maria Castellet i Joan Ferraté. Comencen a escriure’s el 1948 quan Ferraté està reclòs a la casa familiar de Picarany i Castellet a Barcelona, però, dos anys després, Castellet enxampa la tuberculosi i s’ha de recloure a Puig d’Olena. En aquestes cartes, que sortiran a finals d’any, hi ha la millor informació de primera mà sobre la revista “Laye”.
Tornar