15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Quin pal de vida!

Article publicat al diari “Avui” el 21/10/04 per J.M. Hernández Ripoll

No val la pena viure d'aquesta manera. De debò. A través de les seves ulleres rodones, en aquest llibre Ramón de España dóna una visió distorsionada de la realitat, que no una caricatura, convertint-nos a tots en persones acomplexades i assasins en potència. Evidentment, es tracta d'una perspectiva de tebeo, inspirada en negres influències americanes i thrillers de sèrie B, amb què l'autor vol aïllar la incògnita que es tanca al darrere de les tres paraules que formen el títol: Qualitat de vida. La setena novel·la de Ramón de España ens diu que la l'esmentada qualitat no existeix, que sempre falla alguna cosa, o més d'una. I per convence'ns, converteix el llibre en un bany de sang, en una espiral de violència incontinguda, de fòbies, de traïcions (involuntàries o no), d'errors, de vides equivocades..., del bo i millor de cada casa. No hi ha dubte que l'autor ho reflecteix a través d'un mirall deformat (trencat?) que transforma homes i dones en personatges amb un pal de vida -de la qualitat ja no em parlem!-. Tots els seus protagonistes militen en un estereotip dibuixat a priori, triats com un exemple grotesc d'algunes tribus tan properes per a De España com els periodistes (curioses definicions les que fa dels lectors i directors de diaris), novel·listes i dibuixants i guionistes de còmics.

IRONIA I HUMOR NEGRE

Entre tota aquesta amanida russa de personatges frustrats pels motius universals, Ramón de España llança l'acció cap a una ràbia desbocada que intenta raonar amb arguments plens d'ironia i d'humor negre d'alt percentatge (com el cacau). El resultat és una novel·la inconstant, plena d'alts i baixos per culpa d'aquesta fal·lera que té l'autor de tallar l'acció i bifurcar-la amb històries paral·leles plenes de somnis trencats i crims inversemblants. I és entre tot aquest embolic de bucles narratius, alguns tan avorrits com la classificació de les models que surten a Fashion TV i alguns tan absurds com el fet de preguntar-se per què els telèfons es diuen mòbils si no es mouen, és on l'autor es desfoga a gust retratant analògicament els clarobscurs socials, però posant especial èmfasi en la política, la premsa, la ciutat de Barcelona, el catalanisme i, sobretot, el futbol. Aquí no se salva ni Déu. Quatre homes centren l'acció. Cadascun actua des de les ombres d'una personalitat turmentada i les seves vides semblen posades en mans del destí més que en les seves pròpies. Amb el rerefons de la Guerra de l'Iraq, Ramón de España ens demostra la nova teoria que diu que en tres amics a la rodona hi trobaràs de tot: tràfic de blanques, negocis fraudulents i sanguinolentes revenjes personals viscudes sota el denominador comú de la falta d'amor. Tots els seus personatges semblen tallats pel mateix patró. O, si més no, el seu encadenat racional segueix pautes comunes. Tots són uns freaks, fins a l'apuntador, s'expressen amb un lèxic similar i, ja sigui un assassí en sèrie, del redactor en cap d'un diari o d'un poli més corrupte que Roldán, tots parlen el mateix idioma.

HISTÒRIES CREUADES

El mèrit de la novel·la, però, està en com De España intenta descabdellar la teranyina d'històries que ha anat teixint pàgina rere pàgina. I si es complica la vida desenvolupant quatre històries alhora (creuades, no paral·leles), encara se l'embolica més a l'hora de resoldre-les. Però, això sí, ho fa de manera equilibrada: dues acaben bé i dues malament. O és a l'inrevés? Potser arribats a aquest punt ens hem de preguntar per la qualitat de vida i si, algun dia, l'aconseguirem.

Tornar