Documentació
'Thriller' amb polític
La darrera novel·la de la narradora Margarida Aritzeta es desenvolupa al llarg dels quaranta dies de l'any 2004 que separen el moment que es van fer públics els contactes de Carod-Rovira amb ETA i la derrota electoral -per manipuladors i mentiders- del PP el 14 de març. L'autora ha encaixat aquests fets objectivament verificables dintre d'una estructura narrativa clarament decantada cap al thriller d'actualitat, un gènere en què els americans són uns veritables mestres. Vull dir amb això que a El llegat dels filisteus el lector hi trobarà intriga, sorpreses, acció, exotisme i entreteniment en les dosis habituals en les novel·les nascudes amb aquesta vocació. Evidentment també hi ha unes quantes idees que donen consistència al canemàs narratiu. Potser la més important de totes és la reivindicació dels orígens com a factor d'afirmació del present i de projecció de futur. Així doncs, en el llibre trobem un poble ja desaparegut que va ser poderós i influent: els filisteus, dels quals deriven els palestins; hi trobem també un poble sense terra -els sahrauís de la RASD- i amb reivindicacions nacionals reprimides pel Marroc i, finalment, hi trobem també el poble català amb un polític, Josep-Lluís Carod-Rovira, que centra el protagonisme d'uns fets concrets i d'unes circumstàncies que ja pertanyen a la nostra història recent, en plena època del tripartit. Per reblar aquesta dimensió identitària tenim el llibreter Manu Uriarte, un protagonista que de passada descobrirà també els secrets dels seus orígens familiars. El llibre es llegeix amb interès tot i que, al meu parer, hi ha alguns detalls que no acaben d'encaixar del tot com, per exemple, el paper que juguen Roman i Sara o tot l'entramat sentimental del protagonista amb la seva enamorada Vicky, una feblesa sorprenent en una autora que encara no fa tres anys ens va deixar una novel·la tan rodona com Perfils de Nora. Tal vegada sigui simptomàtic però a El llegat dels filisteus l'únic personatge que m'he cregut cada vegada que apareix o pren la paraula és Josep-Lluís Carod-Rovira, l'únic que no és inventat.
Tornar