Documentació
Jordi de Manuel repesca l'inspector Marc Sergiot en una nova novel·la
Sergiot és la creació més prolífica del biòleg i professor Jordi de Manuel. És un detectiu pròxim, quotidià i que es mou per escenaris coneguts. Va aparèixer com a personatge secundari a la primera novel·la de l'autor, Dunes blanques, que encara no està publicada. A la seva segona novel·la, Tres somnis blaus, ja era el protagonista d'una intriga situada a la Barcelona del 2015, i a la següent, Cels taronges, hi tornava a sortir amb un paper més secundari, aquest cop al 2008. I és que a De Manuel li agrada més escriure sobre el futur que sobre el passat, ja que considera que és "més valent això que no pas remoure les cendres del que ja ha succeït". Cabells porpres és una història de detectius, en aquest cas ambientada a la Barcelona actual, i que, tal com ell mateix explica, té dos components essencials: "El primer és el tema de com una relació d'amor pot generar que una persona perdi la noció del bé i del mal; i el segon, el rerefons científic que impregna la novel·la i que a mi m'interessava molt transmetre". I és que la trama del llibre porta l'inspector Sergiot a investigar sobre uns assassinats relacionats amb el món de la biotecnologia, dels experiments i dels interessos que hi ha rere aquestes indústries, però que també el portarà a descobrir relacions en què l'amor pot ser tan encegador que pot arribar a fer perdre de vista el món. Sergiot es mou per Ciutat Vella, Sant Gervasi i el famós edifici Walden 7, ajudat per un equip d'investigadors de la policia, a la recerca de proves o indicis que van alimentant la intriga fins al final del llibre. "Mantenir la tibantor de la narració és un dels meus objectius -diu De Manuel-, ja que m'interessa molt que el lector es quedi enganxat fins a l'última pàgina". Literatura i ciència A Jordi de Manuel li agrada la novel·la negra i la ciència-ficció, gèneres que creu que "estan oblidats" en la literatura catalana. "Aquests dos gèneres arrasen en altres països, i fins i tot aquí, però només quan són d'autors estrangers", declara. Tot i això, l'escriptor és molt conscient que paraules com biotecnologia, clonació o cèl·lules mare poden sonar als lectors molt estranyes i llunyanes. Afirma que aquest distanciament "moltes vegades és culpa dels científics, que utilitzem un llenguatge massa complex i inintel·ligible". Per això, en el seu cas, ell en fa literatura i la converteix en l'excusa per crear narracions detectivesques. I és que l'autor es pregunta: per què no es pot escriure sobre ciència fent literatura?
Tornar