Obres
Història de la meva vida
Historia de la meva vida és una obra autobiográfica escrita en francès escrita durant els últims anys de la vida de l’autor. Publicada el 1822 és un dels documents més importants de la vida del sigle XVIII. Els jactàncies eròtiques i els afirmacions cíniques de l’autor, que és presenta lliure de prejudicis socials, han donat a pensar si aquesta obra no seria més que eldesfogament d'una vida deshonesta, quan en realitat, fins i tot entre confessions desiguals i repugnants, l'autor es presenta com model de personatge lligat a l'època, i gairebé com jutge d'humanes flaqueses. Després del prefaci en què intenta justificar la seva existència d’home de món, Casanova parla de la seva família, que segons ell era d'origen espanyol; el seu naixement en Venècia li ofereix motiu per a descriure la societat en què va fer tants experiments: des dels vuit anys d'edat comença a observar el món, guiat per una gran curiositat cap a totes les coses de la vida: la societat fastuosa i brillant que li ofereix fàcilment un espectacle en que no tardarà molt en presentar-se com protagonista. Després de diverses escapades de poca importància i de moltes aprensions per la seva salut, és educat per la seva àvia i portat a estudiar a Pàdua: i aprèn aviat a ser expert en els mals del món. S’enamora de Bettina, però descobreix que un altre és més afortunat amb ella; llavors troba un subterfugi per a fer-la passar per endimoniada, i trastornar així la seva vida. En efecte, la noia es desespera i la prenen per boja. Després d'haver rebut en Venècia els ordres menors, Casanova entra en moltes aventures amoroses en tant va perfeccionant-se en el coneixement dels homes. Uns amors amb Giulietta, una Llúcia i una Nennetta mostren molt aviat que el brillant aventurer aspira al gaudi en a totes les seves formes, i encara que sense fer l'apologia de la perversitat, no té escrúpol algun en matèria de moral. Perduts els favors d'un protector, el senador Malipiero, l'emprenedor jove de vint anys entra en el seminari; però aviat l’expulsen; llavors el tanquen en un castell, però ni tan sols en aquella ocasió troba la seva tranquil·litat. D'aventura en avenura es veu obligat a anar-se'n de Venècia. Viu també a Chioggia, fa un pelegrinatge a Loreto, i després es va a peu a Roma, i d'allà a Nàpols. Quan torna a Roma entra al servei del cardenal Acquaviva, i noves aventures li alegren l'existència. Des d'aquell moment s’inicia la vida plenament aventurera de Casanova, que aviat deixa l'hàbit eclesiàstic pel militar o cortesà, forma en el seguici d'aquest o aquell senyor, corre pels capitals d'Europa i busca a tot arreu treure el seu immediat profit. Al descriure els seus vicis i les seves astúcies es revela com era, i en el seu amor per la sinceritat més lliure de prejudicis afirma ser un verdader home de la naturalesa. És sincer partidari de la bondat instintiva i admirador de la bellesa, com només els filòsofs podien somiar en un retorn a la innocència primitiva. Viatjant durant gairebé mig segle de Londres a Constantinoble, de París a Petersburg, de Viena a Madrid, aquest escriptor va conèixer els mòbils i els bastidors de la societat: les seves ambicions i els seus vicis; per això, fins i tot fora del quadro de les seves conquistes amoroses (descrites amb poca finor psicològica i amb mediocre eficàcia artística), ens presenta amb certa veracitat l'Europa del segle XVIII. Així, entre figures de sobirans i cantants, de doctes i prostitutes, aquesta obra ens introdueix en un món que pocs autors de memòries descriuen amb tanta sagacitat. El protagonista sap com actuar en una societat decadent i valer-se de l'ambició dels homes i de la vanitat de les dones per portar endavant la seva vida, i així, Giacomo Casanova de Seingalt, amb els títols de què es vantava, va recordant la seva vida; i si en la descripció de la seva joventut es complau en tènues records i afectes ja llunyans en el temps, a la resta de l'existència d'home de món i de docte en la vida desordenada va descobrint-nos tots els defectes del seu caràcter petulant, estafador, cínic i calculador.
Tornar