Documentació
Article publicat al diari “Avui” el 06/08/02 per Jordi Serrat
Gairebé 62 anys després del 26 de setembre de 1940, dia de la tràgica mort del pensador alemany de família jueva, que es va suïcidar a Portbou fugint de la persecució nazi, aquesta localitat fronterera de l'Alt Empordà va fer ahir un pas important per la memòria de Walter Benjamin. L'arquitecte britànic Norman Foster va fer una primera visita a la població i va interessar-se per l'immoble que acollirà el futur centre d'estudis dedicat al filòsof. La idea és que sigui un centre de pensament on hi hagi una biblioteca i una mediateca sobre temes relatius a la diàspora i a l'exili, per atreure estudiosos i organitzar seminaris d'alt nivell internacional.
L'antiga casa de la vila de Portbou és l'edifici escollit per a aquesta funció, un immoble on avui hi ha emplaçada una petita sala dedicada a Walter Benjamin, però amb molt espai desaprofitat i per rehabilitar. Foster s'ha engrescat amb el projecte, gràcies a l'amistat que té amb l'escultor israelià Dani Karavan, que ja va fer el monument Passatges aixecat a Portbou.
Fins ahir, però, Norman Foster encara no havia confirmat que el seu equip assumiria l'encàrrec de l'obra arquitectònica, ja que només havia vist l'edifici en fotografies i dibuixos. Abans volia conèixer les seves possibilitats sobre el terreny i per això es va traslladar al poble empordanès. L'arquitecte es va mostrar il·lusionat per posar-se a treballar en la nova seu de la Fundació amb la voluntat de fer una obra que representi al màxim el "sentiment d'autenticitat" tant lligat a la trajectòria de Walter Benjamin.
L'intel·lectual berlinès, considerat un dels crítics d'art i literatura més lúcids del segle XX, va ser un assagista que, segons Foster, defugia tot el que fos artificiós o postís: "Walter Benjamin era una persona que confrontava la veritat. La seva personalitat tenia uns valors al voltant de la veritat que eren molt centrals. Intentaré buscar aquest paral·lelisme en el projecte", va afirmar. "L'arquitectura ha d'estar inspirada en la recuperació de l'origen de Benjamin. És clar que no podem fer aquí un pastitx, una còpia o una cosa que no sigui veritable", va afegir.
Sense avançar quina forma donarà al futur edifici, ja que el projecte "és encara un full en blanc" i "no tinc cap prejudici", Foster només va donar aquestes primeres vagues pistes. "De moment només he vingut ha absorbir les olors i l'ambient que hi ha al voltant de l'edifici". Foster va confessar que no sabia que l'edifici estava emplaçat al mig del nucli urbà, ni coneixia tampoc la configuració de la façana marítima de Portbou, dos elements que el van sorprendre gratament. "La primera impressió que m'enduc del poble és positiva".
Un dels problemes que dificulten aquest projecte és que, tret de la seva obra escrita, ha quedat molt poc llegat sobre Benjamin. Foster especulava ahir amb la possibilitat de recuperar alguns dels seus mobles, si bé ni a Portbou ni a la Fundació se'n conserven. La idea que sí que va avançar Foster és que el centre d'estudis no només tingui una projecció històrica cap al passat sinó que també miri al present. El secretari de Relacions Exteriors de la Generalitat, Joaquim Llimona, va coincidir amb la importància que aquest centre sigui "viu" i estimuli l'activitat en recerca, en investigació i en turisme cultural.
Aquest projecte és el resultat de l'acord pres l'any 2000 a Barcelona en un seminari sobre la figura de Benjamin. Les institucions participants en aquell congrés van acordar donar suport i impulsar una fundació. El projecte neix amb el compromís de la Generalitat -disposada a assumir el cost de la restauració arquitectònica-, però també té el suport d'altres entitats com ara la Fundació Baruch Spinoza, la Fundació Rich i de personalitats com Simone Veil, Richard von Weizsäcker o Frederic Mayor Zaragoza.
L'alcalde de Portbou, Manel Flores, va expressar el seu desig que aquest centre faci créixer les expectatives turístiques del municipi. Foster és autor a Catalunya del projecte de la Torre de Collserola i conegut arreu del món per obres com l'aeroport Stanted a Londres o el Joslyn Art Museu d'Omaha al Japó, entre d'altres.
La idea de l'exili estarà ben present en el futur centre d'Estudis Walter Benjamin de Portbou. Però no només aquesta localitat fronterera està interessada en aquesta temàtica. Paral·lelament al projecte de Portbou, també a l'Alt Empordà, a la Jonquera, hi ha un altra iniciativa en marxa. En concret, el Museu d'Història de Catalunya té previst obrir-hi l'any que ve un museu sobre l'exili. El secretari de relacions Exteriors de la Generalitat, Joaquim Llimona, va voler diferenciar ahir clarament els dos projectes, ja que, mentre que a la Jonquera la idea és fer un projecte més expositiu i estàtic, a Portbou pensen en un centre per atreure la recerca.
Walter Benjamin va morir en una cambra d'hotel l'any 1940 després de prendre una sobredosi de morfina. El desencadenant que el va portar a llevar-se la vida, segons sembla, va venir després de rebre la negativa de França d'acollir-lo com a refugiat polític i facilitar-li permís per anar als EUA. Davant de la por de ser entregat per la policia espanyola als nazis i anar a parar a un camp de concentració, va optar pel suïcidi, tot i que les circumstàncies exactes de la seva mort mai han quedat del tot clares. Ahir Foster, Karavan i tota la comitiva institucional es van dirigir al cementiri on descansa aquest cèlebre intel·lectual per recordar-lo.
Tornar