Biografies
Bataille, Georges
Bataille volia ser sacerdot en els seus inicis i va atendre un seminari catòlic, però va perdre la seva fe en 1922. Freqüentment se’l cita cridant pels bordells de París les seves autèntiques esglésies, cosa que reflecteix els conceptes del seu treball. Després va treballar com bibliotecari, el que li va donar certa llibertat de no tractar les seves idees com treball. Fundador de nombroses publicacions i grups d'escriptors, Bataille és l'autor d'una obra abundant i diversa: lectures, poemes, assajos en nombrosos temes (sobre el misticisme de l'economia, de passada sobre poesia, filosofia, les arts, l'erotisme). Algunes vegades va publicar amb pseudònims, i algunes de les seves publicacions van ser censurades. Va ser relativament ignorat en la seva època, i menyspreat per contemporanis seus com Jean-Paul Sartre pel seu suport al misticisme, però després de la seva mort ha influenciat autors posmoderns com Michel Foucault, Philippe Sollers i Jacques Derrida, tots ells afiliats a la publicació Tel Quel. Más recentment ha influenciat el treball de filòsofs anglosaxons notables com Crispin Sartwell. Bataille va ser membre de l'altament influent Col·legi de Sociologia de França entre la Primera i Segona guerres mundials. Les seves influències principals van ser Hegel, Freud, Marx, Marcel Mauss, el Marquès de Sade, i Friedrich Nietzsche. A l'últim el va defensar en un conegut assaig contra la seva apropiació pels nazis. Fascinat pel sacrifici humà, va fundar una societat secreta, Acéphale (sense cap), el símbol del qual era un home decapitat, amb l'objectiu d'instigar una nova religió, i planejava sacrificar al seu amant del moment com inauguració. Se li oferia una indemnització al botxí, però mai va aparèixer un voluntari. Bataille tenia un inusual talent interdisciplinari --va usar diverses influències i diverses maneres de discurs per a crear el seu treball--. La seva novel·la La història de l'ull, per exemple, publicada sota el pseudònim de Lord Auch (literalment, Lord "a la merda"), va anar inicialment llegit com pura pornografia, en tant la interpretació del treball va madurar amb el temps fins a revelar la seva considerable profunditat emocional i filosòfica, característiques d'altres escriptors categoritzats dintre de la "literatura de la transgressió". Les imatges de la novel·la estan construïdes sobre una sèrie de metàfores que al seu torn fan referència a edificacions filosòfiques desenvolupades en el seu treball: l'ull, l'ou, el sol, la terra, el testicle.
Tornar