Obres
Le bleu du ciel
Le bleu du ciel té com a protagonista, Georges Troppmann, prototipus de l’home entregat per complet a les seves passions, que esdevé alcoholic fins a caure malalt, buscant més que el plaer, la seva pròpia destrucció. La novel·la narra en primera persona les seves passades aventures. Pateix una extranya impotència quan està amb Dirty, dona que respecta justament perquè és una viciosa. Busca l’explicació a la seva impotència i recorda com s’exità fins arribar a l’orgasmo en presència del cadàver de la seva pròpia mare. És per això que sospita que és necròfil i que només pot arribar al plaer amb determinat tipus de dones que porten l’estigma de la mort. És per això que arriba a l’orgasme copulant amb Dirty el dia de Difunts en un cementiri. Abans però, el protagonista ha viatjat per mitja Europa i ha estat amb companyia de dones al·lucinants, extranyes, lletges i brutes; en les seves orgies hi domina més la sang i l’orina que no pas la pròpia luxúria. Al llarg de la novel·la s’assisteix a un progressiu enfonsament d’un home que se sent buit. A Barcelona -on els dies 4 i 5 d’octubre de 1934, en vigília de la rebel·lió, torna a trobar a Lazare, una noia de vint-i-quatre anys lletja i bruta, amb la qual ha estat unit i on es reuneix, primer amb Xenie, de qui li atrau la monstruosa lletgesa que l’odio infon al seu rostre, i després amb Dirty, amb qui roman a Espanya fins a finals d’octubre, per després marxar junts a Alemanya, on tindrà lloc l’esmentada aventura de la còpula al cementiri, després de la qual es tornaran a separar-se acabant així els records de Troppinarin. A Barcelona pren consciència, por un instant, que ha de deixar d’ocupar-se de si mateix, que per un momento ha d’ocupars-e dels altres. Però continuarà bevent, deambulant por Barcelona i rodalies sense escoltar als seus amics que li parlen de la revolució per trobar en la perdició l’únic comeixement.
Tornar