Documentació
EL RETRAT: BERNARDO ATXAGA
Quan Bernardo Atxaga era petit, el mestre del seu poble li picava a les puntes dels dits si parlava euskera. No va ser suficient: "Quan vaig començar a escriure, vaig entendre que si ho feia en castellà, traïa el meu món afectiu". Avui, l'autor d'Obabakoak (èxit que li va valer el Premio Nacional de Literatura de narrativa el 1989) és una de les figures que intervé en la clausura de Kosmopolis, la festa literària barcelonina.
Joseba Irazu Garmendia (Asteasu, Guipúscoa, 27-7-1951) va escollir un pseudònim per no donar pistes a la policia en la seva època universitària (es va llicenciar en Econòmiques a Bilbao i, més tard, en Filosofia a Barcelona). Bernardo s'ho deia l'amic que li va deixar la màquina amb què va començar a escriure i Atxaga era el segon cognom del seu pare. Els primers 13 anys els va passar sense sortir del poble, cosa que li va servir per recrear magistralment el que ell va anomenar Obaba. A les acaballes del franquisme, els seus dos germans van ser empresonats per motius polítics i ell va haver de treballar en un banc.
Ideològicament, amb els anys ha anat decantant-se a posicions pròximes a IU, que considera "la xalupa entre les dues ribes" de nacionalistes i no nacionalistes. Ell va ser qui va batejar el moviment Elkarri (que significa una cosa així com reciprocitat), que defensa una sortida negociada al martiri d'Euskadi.
Tornar