Obres
Las dos donzellas
Las dos donzellas és una «Novel·la exemplar» del gran escriptor espanyol Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616), publicada el 1613. En una de les fondes del lloc de Castilblanco arriba, al vespre, un aposto cavaller, sol·licitant alberg. La propietària li diu que en tota la casa només hi ha una estança disponible, però que en ella hi ha dos llits, i que si arriba algun altre hoste deurà compartir amb ell l'habitació. El cavaller li paga un ducat d'or pels dos llits amb la condició que li permeti estar sol. A poc arriba altre cavaller, i en assabentar-se de la presència del misteriós personatge que li havia precedit, suborna a la mestressa perquè l’albergui en la mateixa estança. Valent-se de l’agutzil, aconsegueixen que el cavaller obri la porta i pugui allotjar-se. Durant la nit irromp en llastimoses queixes i raons. A precs del cavaller nouvingut, que li pregunta per la causa del seu trist estat, l'un altre li conta la seva història, començant per descobrir-li la seva veritable condició: no és baró -a pesar que la seva indumentària així sembli indicar-lo-, sinó una donzella d'un lloc d'Andalusia, filla de noble família, que ha fugit de la seva casa. La causa de la seva fugida no és altra sinó la d'anar a la recerca de Marco Antonio enamorat seu i amic del seu germà-, a qui s'havia lliurat sota paraula de casament. (Mentre parla adverteix al cavaller que en les seves mans sosté una espasa i que s'abstingui, al saber que és una dona d'intentar alguna cosa). Després d'haver-la gaudit -continua explicant la donzella- i haver-li lliurat un anell amb una inscripció que diu «És Marco Antonio espòs de Teodosia», va desaparèixer del lloc. Al matí següent, amb la llum del dia, la donzella -que té per nom Teodosia- reconeix en el cavaller de la nit anterior al seu germà Rafael. Els dos germans es posen en camí cap a Barcelona, ciutat a la qual s'ha dirigit Marco Antonio amb la finalitat d'embarcar per a Itàlia. Poc abans d'entrar a Barcelona, els viatgers es troben amb un grup que ha estat atacat pels bandolers. Entre ells havia un jove que va atreure immediatament l'atenció dels germans. Rafael i Teodosia presten auxili al noi i aquest els diu que és d'un lloc d'Andalusia i que es dirigeix a Itàlia. El doncel continua el seu viatge amb els dos germans. Teodosia, que segueix vestint el seu vestit masculí i que es fa cridar Teodoro, entra en la sospita que el mancebo és, com ella, una donzella i li força a confessar la seva condició mantenint oculta la seva -: diu, aquesta, cridar-se Leocadía i va al seu torn perseguint a Marco Antonio, que també a ella l'havia donat paraula de casament -però solament en forma de promesa i sense que ella se li hagués lliurat, com Teodosia. Mentre, arriben els viatgers a Barcelona de la qual Cervantes fa un càlid elogi. A la seva arribada els sorprèn l'avalot de la gent de les galeres que s'ha revoltat, i després d'haver-li reconegut enmig de la baralla, acudeixen ells en ajuda de Marco Antonio. Els viatgers, juntament amb Marco Antonio, que ha resultat ferit, són acollits a casa d'un cavaller català de la família dels Cardona. Leocadia reclama els seus drets a Marco Antonio, però ell afirma que aquests només els té una única dona, amb qui ell està compromès, i que és Teodosia. Aquesta es descobreix i és reconeguda per Marco Antonio. Leocadia, per la seva banda, accepta l'oferiment que li fa Rafael de convertir-la en la seva esposa. Una vegada guarit Marco Antonio, les dues parelles emprenen el retorn al seu lloc. Però abans d'arribar ensopeguen amb tres cavallers que s'estan desafiant, i que no són uns altres que els pares de Teodosia i de Leocadia que han reptat al pare de Marco Antonio. Desfets els equívocs, tornen tots amb pau i alegria a les seves llars.
Tornar