Documentació
Els mals carrers de Barcelona
Dos adolescents segueixen la pista d'un criminal llegendari des de les barraques de Montjuïc fins a les mansions de la falda del Tibidabo a Los juegos feroces, primera entrega de la trilogia que Francisco Casavella firma amb el títol El día del Watusi. En la seva odissea marginal se les tenen amb un xulopiscines que entrega les conquistes a una banda de segrestadors, una colla de delinqüents juvenils i els goril.les d'un senyor del crim desorganitzat. De cada estació d'aquest viacrucis als baixos fons surt engrandit el fantasma que busquen, gairebé una llegenda urbana.
Los juegos feroces és, doncs, una poderosa evocació de la Barcelona cherokee dels primers 70. Tornant a aquesta ciutat de bergants, Casavella entronca amb la tradició d'usar els mals carrers barcelonins com a escenari literari. En una urbs amb l'estructura social de la casa de la telesèrie A dalt i a baix, el periple dels protagonistes de Casavella comença als baixos fons i acaba en un prostíbul de la part alta. I és que el vici i els diners bruts han estat històricament els vincles entre els de dalt i els de baix... o els de baix i els de dalt, perquè també les classes benestants han baixat a l'entrecuix urbà, com reflecteix la literatura.
A la burgesia disseccionada per Josep Maria de Sagarra a Vida privada (1932) no li cal sortir del seu territori --hi ha bordells i gigolós--, però va d'excursió al barri Xino "amb la il.lusió de veure qui sap què". Aquest Raval, que abans de la guerra civil era com una orgia celebrada en una claveguera, va tenir entre els seus canalles l'escriptor francès Jean Genet. Homosexual, xapero, xoriço i vagabund, Genet va fer a Diari del lladre (1949) la crònica de la seva estada el 1932 en aquest barri llibertí i pollós.
Però els diners bruts van actuar com a factor de cohesió social a tot Barcelona. Ho explica La ciudad de los prodigios (1986), d'Eduardo Mendoza, novel.la ambientada entre les exposicions del 1888 i el 1929 que revela en clau de fulletó les connexions entre la xusma i la gent de peles a través de la peripècia d'Onofre Bouvila. Aquest és un grimpaire que arriba a oligarca i, al final, està a punt de dinyar-la en un bordell de quatro xavos. Quan la immigració massiva que ja anticipava Bouvila va fer que Barcelona creixés brutalment, la geografia de la mala vida es va estendre als ravals. Ho va veure Jaime Gil de Biedma a Barcelona no és bona, o mi paseo solitario en primavera (del poemari Moralidades, 1966) al parlar d'"estos chavas nacidos en el Sur" i desitjar "que la ciudad les pertenezca un día". També el Juan Goytisolo neorealista de La resaca (1961) i el Francisco Candel de Dónde la ciudad cambia su nombre (1971) es van endinsar en el territori barraquista. Però va ser Juan Marsé, amb Últimas tardes con Teresa (1966), qui va immortalitzar la Barcelona xarnega del desarrollismo. El seu personatge de Pijoaparte, un quinqui del Carmel, ja intenta menjar- se l'urbs, ja, però el tret li surt per la culata. Encara hi ha classes. Sota la dictadura del "Führánculo", diana lingüística del francès André Pieyre de Mandiargues, el barri Xino va esdevenir una negació de la dita "on hi ha pèl hi ha alegria". A Al margen (Premi Goncourt 1967), Mandiargues retrata un Raval encara veneri però tristoi. El costat lumpen de la Rambla també és l'hàbitat de Pepe Carvalho, creació de Manuel Vázquez Montalbán; el marc del relat de Raúl Núñez Sinatra (1984); i l'origen de la mala vida del Botas --Oriol Romaní va recollir l'autobiografia oral d'aquest addicte a la grifa a A tumba abierta (1983).
El barri Xino va viure l'últim moment de fulgor literari a El triunfo (1990), precisament de Casavella, que ara firma Los juegos feroces. Amb tot, l'ús del llenguatge de carrer al qual Casavella dóna patent literària és una especialitat en què va marcar un abans i després Juanito Mediavilla, el guionista de les aventures de Makoki, dibuixades per Miguel Gallardo. I és que el còmic, com van demostrar el transvestit Anarcoma, de Nazario, i la cabaretera María Lanuit, d'Alfredo Pons, no deixa de ser un gènere literari idoni per als mals carrers.
Tornar