Documentació
La veritat de les mentides
Són moltes les connexions que es podrien establir entre l'ambiciós desembarcament en marxa que és El día del Watusi i la resta de la producció novel.lística de Francisco Casavella (Barcelona, 1963). Connexions que no treuen decisió ni empenta a la nova proposta que presenta l'escriptor. Més aviat confirmen la vàlua d'una prosa que sedueix per la trobada subtil d'estètiques distants, forjada en un text híbrid de mirada distanciada, a cavall entre la prosa canalla i el retrat líric, amb un eix central que segueix sent el reflex de les il.lusions que implica cada nou desvetllament als barris humils de la ciutat de Barcelona. En aquesta ocasió li toca el torn a l'embolicat teixit urbanístic que configurava la muntanya de Montjuïc del tardofranquisme, territori enverinat de barraques i restes de pedreres que testimoniava el veloç i anàrquic avanç arquitectònic de la ciutat comtal a finals del segle XIX i durant la segona meitat del segle XX. Davant d'aquest mirador sorgeix un doble misteri en forma de frontera invisible: el mar cap a l'est i la "muntanya dels rics", el Tibidabo, cap a l'oest. Els atrevits protagonistes d'aquesta novel.la intueixen que l'aventura s'alimenta de misteri, de manera que es disposen a indagar per sentir-se vius, importants.
Al cap de 24 anys, Fernando Atienza rep un encàrrec ben peculiar de l'inescrutable Javier Trueta, testaferro d'Ernesto del Pistacho (transsumpte fictici d'un negociant empresonat de cognom més floral). La feina per la qual es requereix Atienza desemboca en el començament d'un informe que té el lector virtual com a interlocutor recurrent de la història. Torna a aparèixer el discurs picaresc --hi haurà algú que en dirà postmodern sense adonar-se que és un recurs que és a l'origen del gènere novel.lístic--, que defineix els constants transvasaments entre la realitat i la ficció, o en l'acumulació d'escenes esquitxades d'ironia, cruesa i tendresa, tot al mateix temps.
En la seva primera novel.la, El triunfo (1990), Casavella ja mostrava un do especial per assenyalar que en la ficció que reflecteix la marginalitat i els baixos fons hi ha un món mític i una manera d'entendre la vida que poden arribar a tenir la mateixa dignitat que les històries forjades en altres àmbits urbans. De la mateixa manera, l'expressió precisa i poderosa que irrompia en aquelles pàgines inicials també s'apodera de Los juegos feroces, la primera de les tres entregues en què s'estructura El día del Watusi, que continuarà al mes d'octubre amb Vientos y joyas (que abasta el període 1971-1977) i culminarà l'any que ve amb El idioma imposible (sobre el període 1977-1995). Recolzat per un desplegament editorial ambiciós i sota les llums protectores de James Joyce i Juan Marsé, Casavella consolida amb aquesta obra un lloc ferm entre els narradors que converteixen les seves novel.les en necessitat. Sense aquests escriptors, el món seria més pobre; tindria menys veritat.
Tornar