Biografies
Cadalso, José
José Cadalso (1741-1782) escriptor il·lustrat espanyol, també considerat introductor del romanticisme a Espanya. Va néixer a Gibraltar i va estudiar en els jesuïtes de Cadis i després a París. Va viatjar per tota Europa contagiant-se de l'esperit de la Il·lustració del moment. Va ser cadet en el regiment de cavalleria de Borbó i va arribar al grau de coronel. Va viure en diverses ciutats espanyoles, entre elles Madrid, on va tenir amors apassionats amb l'actriu María Ignacia Ibáñez, que sembla ser va morir en els seus braços. Amic de Nicolás Fernández de Moratín i de Tomás de Iriarte, era un dels assistents a la tertúlia literària de la fonda de Sant Sebastià. Va deixar molts textos autobiogràfics i un epistolari extens amb escriptors de l'època. Va publicar Ocios de juventud (1773), un poemari amb regust entre rococó i romàntic. També va compondre Sátiras, moltes d'elles signades amb pseudònim, com Kalendario manual i Guía de forasteros en Chipre para el Carnaval del año 1768 y otros, aquest text va circular manuscrit, o la sèrie sobre Los eruditos a la violeta, textos mordaces en els que ridiculizaba el fals vernís cultural que tenien molts dels petimetres que poblaven els salons del Madrid de l'època. Però els seus dos millors obres són Cartas marruecas i Noches lúgubres. Cartas marruecas (1788-1789) és un llibre en el que Cadalso fingeix una correspondència entre dos amics marroquins, un es troba a Espanya i l'altre al Marroc, i el supòsit viatger, al que l'autor li ha dotat d'un gran sentit comú, compta al seu amisto el que vés a Espanya, per descomptat des del relativisme de la diferència de cultures. Cadalso aprofita per a donar la seva visió crítica sobre el caràcter espanyol, la política del moment i la història d'Espanya. Noches lúgubres va aparèixer primer per lliuraments en el diari “El Correo de Madrid” des de 1789 fins 1790, i després recopilades en 1792 i 1798. El tema central és la nit i tot el que suggereix en el seu aspecte lúgubre: fèretres, cementiris, desesperança i malenconia. No cap dubte que va anar un gran antecedent per al romanticisme espanyol; per altra banda, donat el nou del tema en el seu moment, es va arribar a especular que el propi Cadalso era un profanador de tombes que fins i tot havia desenterrat el cadàver del seu estimada Ignacia. També va compondre algunes obres dramàtiques, com La Numantina (perduda) i Don Sancho García (estrenada en 1781), però la crítica literària no els concedeix gran valor ni argumental ni estilístic.
Tornar