Obres
Aurora roja
Aurora roja ens presenta Baroja un món bigarrat, en el qual pul·lulen incansablement els tipus més diversos. Porta ja el total alliberament d'algun personatge ja conegut, Manuel, fill de Teseu que unifica el desenvolupament novel·lístic; la ruïna d'uns altres, el Bizco, animaliat irrefrenada en les novel·les anteriors; la pèrdua borrosa d'uns altres, com Roberto, quan el somni s'ha fet carn i s'ha convertit en quotidià costum. El desplaçament s'ha produït amb la pròpia elevació de Manuel, en el moment mateix del seu assentament com impressor, i el novel·lista ha necessitat fer un volt totalment nova a les seves narracions i omplir amb una idea aquelles pobres vides. Però la idea que ve a coordinar tanta voluntat dispersa és la de l'anarquisme; i precisament perquè aquest anarquisme tingui vida és necessari buscar tipus que ho sustentin. Manuel, l'aparent protagonista, està ja lluny de les gents entre les quals va viure i amb les quals conviu. Li queda una insubornable bondat, de desitjar el bé per als altres, de fidelitat a les gents que van ser tants dies la seva companyia, però la violència i el rancor repugnen cada vegada més a la seva ànima. Per això és necessària la sortida de noves gents que l’encoratgin. La primera trobada és la de Juan. Juan era germà de Manuel. El seu caràcter era dolç i submís en oposició a la violència i altivesa del seu germà. Per això els oncles que cuidaven d'ells van decidir la línia més clara i còmoda, per a ells almenys: Manuel aviat va ser retornat a la mare i, per això li vam conèixer en la fonda de donya Casiana; Juan devia trobar acomodament en un seminari. No obstant això, les coses van variar contra tota previsió: Manuel va acabar frenat per la vida; Juan no va tornar al seminari, es va fer vagabund, va caminar amb captaires, es va aliar ambrufianes, sempre amb unaimpoluta bondat en el seu cor. Barcelona i París van ser les seves metes; va aprendre dibuix i escultura i, cansat debarquinazos, un dia va recalar a casa de Manuel. La injustícia va acabar duent-li alaparquismo i allí -miner obsessionat - va voler trobar l'or en l'ànima de l'home, però l'or no va aparèixer. La seva vida va tenir molt d'abnegació, de somni irrealitzable, d'amor sense possible correspondència, però tot va ser inassequible en un món on el frau, el parany i la ignorància, llastraven els vols més nets. Un dia de maig, la tisi li va donar descans per a sempre, mentre el seu cos devia respondre a unarequisitoria de detenció. Entorn d'aquesta figura i a l'Aurora, taverna després adjectivada amb Vermella, surten tota classe d'anarquistes: somiadors,arribistas, ressentits,hampones... gents de molts pèls i d'idèntica procedència, gairebé sempre. I en el fons, unes bones intencions que elsvividores feien degenerar en empreses comercialspersonalísimas, quan no hostils a la ideologia que els va donar vida. Per això sistemàticament hi ha un amarg fons de desencantament en aquestes gents incapaces d'una missió ordenada o d'un quefer que no camini presidit per la hispànica «real gana». I, en relació amb aquest anarquisme heterogeni i dispers, el món d'on s'extreia molt d'aquell ferment (“chulos, prostitutes, lladres de cementiri”) o les gents queinterferian entre tanta vida creuada (“xivatos, toreros, botxins). L'acció depassa els límits del purament novel·lesc per a barrejar-se amb noms i homes històrics en les efemérides del temps: avui es poden veure algunes d'aquestes pàgines com crònica d'uns dies menys que serens: allí la història de l'anarquisme espanyol i, en les pàgines, trenada a elles la lluita d'anarquistes i socialistes, el vellrepublicanismo, els conspiradors vinguts de fora i, com un deixant de llum falsa, els festejos de lacoronación del jove Alfonso XIII, cavalcada de fanfàrria i oripell, vista des dels ulls dels terroristes.
Tornar