Biografies
Baroja, Pio
Pío Baroja y Nessi Sant Sebastià 1872 - Madrid 1956 Novel·lista basc en llengua castellana pertanyent a l'anomenada Generació del 98. De família d'idees liberals, visqué en diferents ciutats de la Península Ibèrica per causa de l'ofici del seu pare, enginyer de mines. Estudià medicina a València i a Madrid, on es doctorà. Al cap de dos anys d'exercir a Zestua (Cestona) abandonà definitivament la medicina i es traslladà a Madrid. Començà a col·laborar en periòdics i revistes radicals, entrà en relació amb els grups d'escriptors joves que formaren la Generació del 98 i publicà el seu primer llibre, les narracions de Vidas sombrías, l'any 1900. Tingué unes incursions frustrades al camp de la política com a lerrouxista. En esclatar la guerra civil de 1936-39, després d'un incident amb els carlins, es traslladà a França, on mantingué una actitud d'hostilitat envers tots dos grups contendents. El 1940 tornà a la Península Ibèrica. L'obra de Baroja és molt extensa: als 75 volums de novel·les i narracions cal afegir els llibres d'assaigs, de teatre, de poesia i de biografies, i les seves memòries (Desde la última vuelta del camino, 1944-49). Vint-i-dues de les seves novel·les constitueixen un grup homogeni, clarament diferenciat de la resta de la seva producció: són les Memorias de un hombre de acción (1913-35), on l'autor presenta, a partir de la vida aventurera d'un personatge històric, Eugenio de Aviraneta, una crònica novel·lada de la primera meitat del s XIX. Baroja agrupà la major part de les altres novel·les en deu trilogies, poques de les quals presenten afinitats que en justifiquin l'agrupació: així, La lucha por la vida, formada per La busca (1904), Mala hierba (1904) i Aurora roja (1905), una de les seves obres de més qualitat, en la qual presenta els ambients de la briva i del proletariat madrileny del començament del s XX; Tierra vasca, formada per La casa de Aizgorri (1900), El mayorazgo de Labraz (1903) i Zalacaín el aventurero (1909), que té com a base d'agrupació la geografia del País Basc; la tetralogia El mar, que narra la vida dels mariners bascs i voreja perillosament el fulletó, defecte present també en altres obres de Baroja; i la trilogia La vida fantástica, una de les més importants, que consta d'Aventuras, inventos y mixtificaciones de Silvestre Paradox (1901), Camino de perfección (1902), narració força independent de la resta per la seva temàtica, i Paradox rey (1906), novel·la dialogada. De la resta de la seva obra destaquen César o nada (1910), El árbol de la ciencia (1911) i La sensualidad pervertida (1920). L'obra de Baroja és un més dels intents de renovar la narrativa que apareixen a tot Europa a la fi del s XIX i al principi del XX. Creà un tipus personal de novel·la d'una gran amenitat, en la qual donà la seva visió filosòfica del món i de la vida a partir dels personatges i de la narració de llurs peripècies, combinat tot amb els comentaris de l'autor. Sota la seva aparent superficialitat, Baroja és un escriptor ideològic, però d'escassa formació i de poc rigor; les seves idees provenen sobretot dels sentiments i de l'estat d'ànim.
Tornar