Obres
Momentos decisivos
Momentos decisivos és una panoràmica de la realitat social, cultural i artística de la Barcelona dels primers seixanta. La novel.la traça una història que abraça, a través dels ulls del fill petit, tres generacions que viuen de manera diferent el pes del fracàs, l’estigma d’una derrota que per a la darrera fornada ja no ho és tant; i de i de les tres famílies arquetípiques de la Catalunya d’aquells anys de dictadura (els patricis catalans exmilitants de la Lliga, disminuïts econòmicament i que de mica en mica es van recuperant; els franquistes de l’Opus Dei, que viuen el seu moment de màxima influència i opulència econòmica; i, finalment, els descendents dels republicans durant la Guerra Civil, que ho han perdut tot). Una carta que desperta els records del narrador inicia el relat dels fets, ambientats en una urbs asfixiant i sense oxigen que no facilitava la presa de decisions. Alberto, el jove protagonista, que alhora actua com a fil conductor de la narració, es veu obligat a decidir, però l’entorn irrespirable del moment li ho impedeix, si més no durant bona part de la història, en què viu aclaparat pels dubtes i tensions dels esdeveniments que tenen lloc al seu voltant. Així, Alberto Ferrer, descendent d’un avi roig mort per Franco i d’un pare consumit per la derrota, ha d’observar amb creixent escepticisme l’estàtica evolució d’un ambient que encara arrossega la Guerra Civil. L’òptica del narrador, això no obstant, no només contempla la cara amarga dels vençuts, sinó que emmarca també la dels fills dels vencedors, representats pels Labernia i els Marín, dues famílies prototípiques de l’alta burgesia barcelonina. El relat es configura, així, en una història decididament coral per on transita tota una galeria de personatges que, alineats en diferents postures ideològiques i morals, es donen mútuament la rèplica en un contrast que alimenta i enriqueix la narració. A banda de la tríade protagonista –Alberto, Juan i Helena–, desfilen per la novel.la les dues generacions immediatament anteriors, la dels germans grans i la dels pares, en què destaca el senyor Ferrer. L’altre grup de personatges amb un pes específic dins la trama és el dels germans grans, compromesos políticament, i actius i utòpics defensors de la lluita de classes. Trobem en aquest grup algunes figures delirants, protagonistes dels capítols més còmics i surrealistes, com l’impagable fragment de la confecció d’una enciclopèdia. El contrapunt agredolç rau aquí en els personatges del poeta Gabriel –deliciós homenatge a Gabriel Ferrater– i de Jordi, el germà d’Alberto, que viurà un descens dantesc a la nit del barri vell, on s’alternen patètiques figures amb arrogants militars. L’altre assumpte destacat al relat, amb una presència constant ja sigui implícitament o explícita, és la situació de l’art. Fins i tot en la composició estructural de la novel.la, l’autor ha disposat les diferents seqüències que formen els trenta-cinc capítols com si es tractés dels quadres d’una exposició. Alberto viu i experimenta les convulsions i els dubtes propis d’un moment en què es presagien canvis a l’art contemporani, malgrat que encara trigarien molt a arribar a Espanya. El jove artista pateix l’opressora constricció de l’entorn, i a l’art troba un refugi on realitzar-se.
Tornar