Biografies
Azua, Félix de
Félix de Azúa (Barcelona,1944), poeta, novel·lista i assagista; experimental en els seus inicis, s'ha anat decantant cap a una literatura de tall més tradicional, en la qual mai hi falten elements irònics i crítics. Es llicencià i doctorà en Filosofia i és professor d'Estètica. Fou inclòs per Josep Maria Castellet en la coneguda antologia Nueve novísimos poetas españoles (1970), en la qual hi figuraven Vázquez Montalbán, Antonio Martínez Sarrión, Leopoldo María Panero i Antonio Colinas, entre d'altres- però anteriorment ja havia publicat els llibres de poemes Cepo de nutria (1968), El velo en el rostro de Agamenón (1971). D'altres llibres de poemes són: La lengua de cal (1972), Pasar y siete canciones i Farra (1983). Però és en camp de la novel·la on ha aconseguit més èxit i reconeixement, sobretot a partir de Historia de un idiota contada por el mismo (1986) i Diario de un hombre humillado (1987), amb el qual obtingué el Premi Herralde. L'obra més recent és Demasiadas preguntas (1994). També ha publicat Los ensayos de Baudelaire (1978), La Venecia de Casanova(1990) i el Diccionario de las artes entre d'altres obres. Recentment ha publicat Momentos decisivos (2000).
Tornar