Documentació
El retorn de l’artista
Ediciones Destino ha realitzat per a Fundación Max Aub i Bancaixa una edició facsímil de Jusep Torres Campalans, la molt coneguda biografia d’un fals pintor cubista escrita per Max Aub i publicada Mèxic el 1958 per Tezontle, sota la supervisió tipogràfica del mític impressor holandés A. A. M. Stols (Mastricht 1900-Tarragona 1973), la influència del qual va ser sens dubte determinant perquè l’aspecte gràfic del llibre s’assemblés —en sintonia amb les intencions simuladores de l’autor— al de monografies de Skira. Com s’ha escrit, amb Jusep Torres Campalans —també amb La calle de Valverde (1961)— Max Aub tornà a utilitzar les fórmules literàries i gràfiques d’avantguarda que l’havien interessat, des de principis dels anys vint, després de distints viatges per Alemanya i França. Aquests coneixements de les propostes modernes van ser els que el situaren en el nucli de l’avantguarda espanyola de preguerra, destacant-lo també com un dels autors que més van contribuir a renovació cultural valenciana. Així, la seua obra d’aquella època, tant la prosa com que va escriure per a teatre s’inseriren en coordenades avantguardistes —Geografía (1929), Narciso (1928) i Fábula verde (1933), entre altres títols— i, en consonància, van ser il·lustrades per artistes alineats en moviments renovadors, com els valencians Pedro de Valencia i Genaro Lahuerta —adscrit una mica vagament a la Nova Objectivitat alemanya i al Novecento italià—, que el 1932 va obtenir la tercera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts, amb un retrat de Max Aub. Els títols conservats a la biblioteca de Max Aub reflecteixen l’interés que l’escriptor mantingué, durant tota la vida, per l’art i la literatura d’avantguarda: de Marinetti, Cocteau, Max Jacob i Gómez de la Serna a Le Corbusier, Seuphor, Doisneau i Álvarez Bravo. Es pot dir que la seua fou una mirada universal que el diferencià dels seus companys d’aventura valencians que va retratar, de manera encertada i càustica, en La gallina ciega, quan els va retrobar trenta anys després. Un altre reflex d’aquest interés per les fórmules noves són els divertiments gràfics Ediciones Destino ha realitzat per a Fundación Max Aub i Bancaixa una edició facsímil de Jusep Torres Campalans, la molt coneguda biografia d’un fals pintor cubista escrita per Max Aub i publicada Mèxic el 1958 per Tezontle, sota la supervisió tipogràfica del mític impressor holandés A. A. M. Stols (Mastricht 1900-Tarragona 1973), la influència del qual va ser sens dubte determinant perquè l’aspecte gràfic del llibre s’assemblés —en sintonia amb les intencions simuladores de l’autor— al de monografies de Skira. Com s’ha escrit, amb Jusep Torres Campalans —també amb La calle de Valverde (1961)— Max Aub tornà a utilitzar les fórmules literàries i gràfiques d’avantguarda que l’havien interessat, des de principis dels anys vint, després de distints viatges per Alemanya i França. Aquests coneixements de les propostes modernes van ser els que el situaren en el nucli de l’avantguarda espanyola de preguerra, destacant-lo també com un dels autors que més van contribuir a renovació cultural valenciana. Així, la seua obra d’aquella època, tant la prosa com que va escriure per a teatre s’inseriren en coordenades avantguardistes —Geografía (1929), Narciso (1928) i Fábula verde (1933), entre altres títols— i, en consonància, van ser il·lustrades per artistes alineats en moviments renovadors, com els valencians Pedro de Valencia i Genaro Lahuerta —adscrit una mica vagament a la Nova Objectivitat alemanya i al Novecento italià—, que el 1932 va obtenir la tercera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts, amb un retrat de Max Aub. Els títols conservats a la biblioteca de Max Aub reflecteixen l’interés que l’escriptor mantingué, durant tota la vida, per l’art i la literatura d’avantguarda: de Marinetti, Cocteau, Max Jacob i Gómez de la Serna a Le Corbusier, Seuphor, Doisneau i Álvarez Bravo. Es pot dir que la seua fou una mirada universal que el diferencià dels seus companys d’aventura valencians que va retratar, de manera encertada i càustica, en La gallina ciega, quan els va retrobar trenta anys després. Un altre reflex d’aquest interés per les fórmules noves són els divertiments gràfics Ediciones Destino ha realitzat per a Fundación Max Aub i Bancaixa una edició facsímil de Jusep Torres Campalans, la molt coneguda biografia d’un fals pintor cubista escrita per Max Aub i publicada Mèxic el 1958 per Tezontle, sota la supervisió tipogràfica del mític impressor holandés A. A. M. Stols (Mastricht 1900-Tarragona 1973), la influència del qual va ser sens dubte determinant perquè l’aspecte gràfic del llibre s’assemblés —en sintonia amb les intencions simuladores de l’autor— al de monografies de Skira. Com s’ha escrit, amb Jusep Torres Campalans —també amb La calle de Valverde (1961)— Max Aub tornà a utilitzar les fórmules literàries i gràfiques d’avantguarda que l’havien interessat, des de principis dels anys vint, després de distints viatges per Alemanya i França. Aquests coneixements de les propostes modernes van ser els que el situaren en el nucli de l’avantguarda espanyola de preguerra, destacant-lo també com un dels autors que més van contribuir a renovació cultural valenciana. Així, la seua obra d’aquella època, tant la prosa com que va escriure per a teatre s’inseriren en coordenades avantguardistes —Geografía (1929), Narciso (1928) i Fábula verde (1933), entre altres títols— i, en consonància, van ser il·lustrades per artistes alineats en moviments renovadors, com els valencians Pedro de Valencia i Genaro Lahuerta —adscrit una mica vagament a la Nova Objectivitat alemanya i al Novecento italià—, que el 1932 va obtenir la tercera medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts, amb un retrat de Max Aub. Els títols conservats a la biblioteca de Max Aub reflecteixen l’interés que l’escriptor mantingué, durant tota la vida, per l’art i la literatura d’avantguarda: de Marinetti, Cocteau, Max Jacob i Gómez de la Serna a Le Corbusier, Seuphor, Doisneau i Álvarez Bravo. Es pot dir que la seua fou una mirada universal que el diferencià dels seus companys d’aventura valencians que va retratar, de manera encertada i càustica, en La gallina ciega, quan els va retrobar trenta anys després. Un altre reflex d’aquest interés per les fórmules noves són els divertiments gràfics que Max Aub va realitzar en distintintes etapes de la seua obra, entre els quals destaca El Correo de Euclides, una sèrie de felicitacions d’any nou enviades als seus amics des del 1959 al 1968 —denominada per Ricardo Muñoz Suay com «El correo del max allá»—, l’aspecte formal i l’estructura del contingut de les quals remet a la ironia i les disposicions tipogràfiques del dadaisme. Sembla, doncs, conseqüent que Max Aub escrivís i dibuixés Jusep Torres Campalans, un llibre on, a més de mostrar la seua passió per l’art modern, va opinar com un expert sobre l’estètica i la filosofia que sustentaren les noves formes durant el primer quart de segle. Aquests coneixements, més que notables, dels fenòmens plàstics —en concret, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme— i el fet que la suposada biografia s’assemblés a les d’alguns pintors moderns —en ocasions s’ha citat sense cap fonament la de Joaquim Torres-García— contribuïren a fer real Torres Campalans i aconseguiren que alguns lectors, entre els quals algun destacat professional de l’art, manifestessen sense rubor haver-lo conegut i tractat. En Jusep Torres Torres Campalans és tan important el text com les il·lustracions, on Max Aub, mostrant una rara habilitat com a dibuixant, realitzà, a la manera de Picasso, Braque i Torres-García, el fals catàleg d’obres del pintor —que apareix en el llibre junt al primer, en una imatge fotogràfica manipulada per Josep Renau. La simulació no podia ser més perfecta. La producció literària d’Aub, a partir dels anys quaranta, va evolucionar cap a un realisme de forta arrel moral i crítica —amb el qual rememorà l’Espanya anterior al 1936 i les conseqüències de la guerra— que en ocasions, segons considera J. M. Bonet, es tornà irònicament galdosià. Aquesta opció, tanmateix, no exclogué obres com Jusep Torres Campalans —o com Crímenes ejemplares, molt relacionada amb les propostes de Gómez de la Serna— on mantingué l’actitud d’escriptor d’avantguarda i reflectí igualment la seua preocupació per l’art gràfic i les composicions tipogràfiques, cosa que —en consonància amb l’esmentada actitud— li agradava en extrem i sobre la qual el seu amic Joan Renau, company d’exili, va escriure: «pulula solitario por viejas imprentas, en busca de tipografía exquisita para editar sus multiplicados librillos y libros». D’aquesta manera, Max Aub s’alineà amb la gent que va dinatmitzar —conjugant la ironia, l’elegància, la saviesa i l’àcid sulfúric— les arts i les lletres modernes. Entre d’altres, amb Tristan Tzara, Picabia i Raymond Queneau. Quan Max Aub va publicar Jusep Torres Campalans, Espanya era un immens desert cultural i València una de les zones més desolades d’aquell territori, per on transcorria la vida d’una troupe pintoresca —definida per R. Blanco com «la calderilla local »— i en la qual s’integraren alguns dels antics companys de Max Aub dels anys vint i trenta, per als quals ser un artista o un escriptor d’avantguarda, a diferència del que pensava i sentia el pintor cubista que ell creà, consistí a assistir a tres o quatre festes de disfresses on se serviren —seguint el dictat del la prudència i la moderació— còctels de baixa graduació. I això, anys abans que decidissen acceptar una situació política que rebutjà qualsevol intent renovador.
Tornar