Biografies
Aub, Max
Max Aub (París 1903 - Mèxic 1972) Escriptor en llengua castellana d'origen alemany. Fou educat a França i, traslladat a València el 1914, es naturalitzà espanyol. Viatjà per Europa. El 1920 començà a escriure, sobretot teatre, i féu la primera estrena el 1927, amb El desconfiado prodigioso, en versió catalana feta per Josep M. Millàs i Raurell. Integrat dins els corrents d'avantguarda i influït pel barroc espanyol, destaquen d'entre la producció d'aquesta primera etapa les novel·les Fábula verde (1933) i Luis Álvarez Petreña (1934) i les peces dramàtiques Narciso (1928), Espejo de avaricia (1935) i Pedro García López (1936), en les quals es lliga al teatre clàssic burlesc. Dirigí teatre universitari a València (1935-1936), i desplegà una gran activitat al servei de la República com a director del diari "Verdad" (1936), com a secretari del consell nacional de teatre (1937-39), etc. El 1939 emigrà a França i el 1942 s'instal·là a Mèxic fins el 1969, que tornà a l'estat espanyol. A Mèxic inicià la redacció del seu cicle narratiu més important, entorn de la guerra civil espanyola, titulat Ellaberinto mágico: Campo cerrado (1943), Campo de sangre (1945), Campo abierto (1951) i Campo del moro (1968). El seu llenguatge barroc adquireix en aquests moments la màxima perfecció al servei d'intencions cada cop més realistes. Al marge del cicle cal esmentar Las buenas intenciones (1954), Jusep Torres Campalans (1958), suposada biografia d'un pintor català, i La calle de Valverde (1961), ambientada a l'època de la dictadura de Primo de Rivera. Cultivà amb èxit la narració breu: Cuentos ciertos (1955), Ciertos cuentos (1956), Cuentos mexicanos (1959), etc. Escriví nombroses peces de teatre, sovint notables per llur experimentalisme: San Juan (1943), Morir por cerrar los ojos (1944), potser la més important, El rapto de Europa (1946), Deseada (1950), etc. Com a assagista, és autor de Discurso de la novela española contemporánea (1945), La poesía española contemporánea (1954), així com del seu llibre de memòries: La gallina ciega (1971). Col·laborà també en guions cinematogràfics, com, per exemple, en Los olvidados fet amb Luis Buñuel i escriví, a més, una aproximació biogràfica del mateix cineasta: Conversaciones con Buñuel (1985).
Tornar