Biografies
Arbó, Sebastià Juan
Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902 -Barcelona, 1984). Provinent d'un medi rural, es va traslladar a Amposta als vuit anys, i als dotze hagué de deixar l'escola i de començar a treballar en una oficina. Als divuit anys va començar Terres de l'Ebre, on deixà constància de l'ambient que presidí la seva infantesa i adolescència. Als vint anys marxà a Barcelona, on entrà en contacte amb Puig i Ferreté, que, entusiasmat amb L'inútil combat, la va publicar a Proa l'any 1931. Aquesta obra inicia una carrera de gran regularitat, publicant Terres de l'Ebre (1932), Notes d'un estudiant que va morir boig (1933) i Camins de nit (1935), totes amb una gran unitat de sentit que la guerra tallarà. Tino Costa (1947), la primera novel·la que va publicar en la postguera, en català i castellà, gairebé simultàniament, és la liquidació de l'obra anterior. A partir d'aleshores es va decantar pel castellà, a causa de les circumstàncies imposades pel final de la guerra. Així inicialment sortiren novel·les anteriors, traduïdes al castella, Tierras del Ebro (1940), Caminos de noche (1955)... Posteriorment S.J. Arbó inicià la producció en castellà, en la qual conrearia la novel·la, però també la biografia. Pel que fa a la novel·la cal citar Sobre las piedras grises (1949) i la sèrie Martin Caretas (1955); mentre que en el terreny de la biografia podem destacar Cervantes (1948), Pío Baroja y su tiempo (1963), i en català, Verdaguer. El poeta, el sacerdot, el món (1951). Treballador infatigable, gairebé sempre als cafès, col·laborà en diferents diaris, "La Vanguardia" i "ABC", preferentment. Cap al final dels seixanta retornà a la novel·la en català amb L'espera (1967) i La masia (1975). Va escriure, també, llibres de memòries: Los hombres de la tierra y el mar (1965), de gran interès per conèixer la seva infantesa, i Los hombres y la ciudad (1982).
Tornar