Biografies
Costa i Llobera, Miquel
Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922). Fill d'una família benestant de propietaris rurals. Estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de Pons i Gallarza. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on contactà amb Marià Aguiló i amb Rubió i Lluch, i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el poema més emblemàtic, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci. Mentrestant manifesta la seva vocació religiosa i va a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), on s'ordena sacerdot i es doctora en Teologia. Durant l'estada a Roma escriu poemes en castellà per complaure son pare que quedaran recollits en el volum Líricas (1899). A la seva tornada a Mallorca escriví els poemes narratius que conformen el volum De l'agre de la terra (1897) i també Tradicions i fantasies (1903). El 1902 obté el títol de Mestre en Gai Saber. El 1904 presideix el Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. El 1906 publica un dels llibres més important, Horacianes, que fou seguitd'un nou volum de Poesies (1907), refosa del de 1885, on inclou vuit composicions procedents de Tradicions i fantasies. El 1907 viatja a Terra Santa i, fruit d'aquest pelegrinatge, publica Visions de Palestina (1908). Tradueix els Himnes de Prudenci. Morí a la trona d'una església mentre predicava el panegíric de Santa Teresa.
Tornar