15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Elegia del fracàs

Article publicat al diari “Avui” el 31/05/01 per Joan Agut

Lluís-Josep Comeron, finalista del premi Josep Pla 2001, fou saludat per algun comentarista de premsa com a un "jubilat en flor", un young sixtie, que, depassada la seixantena, feia el seu debut en les lletres catalanes. Segons l'esmentat comentarista -Xavier Bru de Sala-, el fet d'aparèixer a una determinada edat "els compensa de l'absència total de manies, compromisos i càlcul de paràmetres generacionals o de qualsevol altre tipus. Escriuen, doncs, des d'una total, sorprenent i envejable llibertat".

Tot i la novetat, Comeron no venia pas del no-res, sinó que darrere la seva personalitat de narrador hi ha una persona que ha dedicat molts anys al món del cinema com a crític i guionista, com a director i productor de curts i llargmetratges, on ha aconseguit importants premis, tant nacionals com estrangers.

Una cantonada al desert és la primera novel·la de Comeron. L'obra constitueix una reflexió sobre el fracàs. És la història tendra, colpidora, àcida i irònica del quart de glòria d'un actor als inicis de la decrepitud, un comediant d'una cinquantena d'anys, actor mediocre, que arrossega la seva figura per petits escenaris de tercera categoria i que, un dia, l'atzar li posa a les mans l'oportunitat de realitzar el seu somni de tota la vida: protagonitzar el Cyrano de Bergerac. L'acompanya el fugaç amor d'una ambiciosa actriu jove amb qui comparteix els darrers sospirs d'una sexualitat que es precipita cap a l'ocàs. Aquest miratge, com una cantonada al desert, serveix a l'autor per aproximar-nos als replecs de la psicologia del personatge, que, malgrat totes les seves contradiccions, conserva un resquill de grandesa humana, encara que se sostingui sobre les quimèriques il·lusions d'un actor en ple declivi. Comeron ens mostra, en un to agredolç, els rerefons d'una tragicomèdia que inevitablement acaba com ha d'acabar. Dividida en diversos plans, l'acció de la novel·la es desenvolupa a un bon ritme, inicialment una mica morós i que s'accelera cap a la meitat de l'obra.

VERSEMBLANÇA D'EPISODI REAL

No cal dir que, tot i ser la seva primera novel·la, Lluís-Josep Comeron no cau en cap dels paranys dels autors principiants no hi ha aspectes autobiogràfics disfressats, ni ingenuïtats gratuïtes, ni didactismes dissimulats. L'obra té la versemblança d'un episodi real, perfectament creïble, en què les passions i els deliris de l'ésser humà constitueixen els fonaments i el perfil de la trama. I no solament això, perquè l'autor es permet una incursió al surrealisme, que inicialment pot desconcertar els lectors però que el desenvolupament de l'acció justifica posteriorment. El fet que Lluís-Josep Comeron relati la cruel realitat d'un personatge perdedor no priva que en destaqui molts aspectes positius i divertits que es contraposen, en un joc de clarobscurs, per a donar una imatge humaníssima de Joan Aldir, en Pipergin, de malnom, que es resisteix fins al darrer moment a retre les armes de l'artista teatral que sempre ha somiat representar els grans papers de la tragèdia moderna.

Una cantonada al desert és una remarcable novel·la. Àgil, interessant, ben escrita, amb un bon nivell lingüístic, amb molt poques vacil·lacions estilístiques. Una obra, en definitiva, a tenir present en l'allau de novetats aparegudes aquesta primavera.

Tornar