Biografies
Comadira, Narcís
Narcís Comadira i Moragriega (Girona 1942). Escriptor i pintor. Ha conreat sobretot la poesia. La seva lírica tendeix, a través d'un progressiu rigor mètric i lingüístic, cap a les formes clàssiques, la contemplació, la reflexió i la ironia. Ha publicat La febre freda, dins Cinc poetes de Girona (1965), i Papers privats (1969). El recull La llibertat i el terror. Poesia 1970-1980 (1981) aplega Amich de plor... (1970), El verd jardí (1972), Un passeig pels bulevards ardents (1974), Les ciutats (1976), Desdesig (1976), Terra natal (1978) i Àlbum de família (1980). Posteriorment ha publicat els reculls Enigma (1985, Premis de la Crítica Serra d'Or i de la Generalitat de Catalunya), En quarantena (1990, Lletra d'Or i Premi de la Crítica 1991), l'antologia Somnis i runa (1992) i Usdefruit (1995). És també autor dels texts de Guia de l'arquitectura dels segles XIX i XX a Girona (1978) i de Girona. Matèria i memòria (1989) i ha fet traduccions de C.Pavese, G.Bassani, R.Lowell, E.Montale, etc. El 1991 s'inicià com a dramaturg amb La vida perdurable (1991), obra a la qual seguiren Neva (1992), L'hora dels adéus (1995) i El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla (1997). Com a pintor, la seva obra, que ha donat a conèixer en nombroses exposicions, mostra un clar interès pels volums i una tendència a la geometrització i la simplificació de les formes.
Tornar