Documentació
Honestedat
En el moment de recollir el premi Sant Jordi del 2000, Jordi Coca va oferir-nos una mostra d'honestedat que, per desgràcia, no és gens habitual en aquest limitat món de la literatura catalana tan plena de bornis al país dels cecs. Jordi Coca va tenir un gest honest en admetre davant les càmeres que feia anys que cobejava el premi. Penso que és remarcable perquè demostra una humilitat que allunya l'autor del divinisme. La breu i, si voleu, ambigua confessió de Coca ve a tomb perquè va guanyar el Sant Jordi amb la novel.la Sota la pols, obra que, després d'haver-se venut molt, com ja és costum que passi amb les novel.les que es fan amb aquest guardó, després d'haver estat traduïda al castellà per Destino, ara ha estat reeditada per Proa en versió de butxaca. Sobre la novel.la no puc afegir res de nou. Em limitaré a recomanar-la, si més no, per, un cop més, l'honestedat que transpira una narració amb pinzellades autobiogràfiques ambientada en la complexa Barcelona de finals dels quaranta i primers cinquanta. Jordi Coca és l'actual director de l'Institut del Teatre i en aquest diari ens ofereix setmanalment la pàgina del Quadern de Teatre. Tot i ser home de teatre, sobta que només hagi escrit una obra dramàtica, Platja negra (Proa, 1999), encara que ho ha compensat conreant la narrativa, la poesia i l'assaig. Amb només 25 anys, el 1972, ja va guanyar el seu primer premi, el Crítica Serra d'Or als Escriptors Joves, amb la novel.la Els Lluïsos (Edicions 62, 1971). Entre aquest i el Ciutat de Barcelona que ha guanyat aquest any 2002, també amb Sota la pols, han caigut altres com el Documenta, amb Mal de lluna (Edicions 62, 1988), el Pla, amb La japonesa (Destino, 1992), i el de la Institució de les Lletres Catalanes de narrativa, amb L'emperador (Destino, 1997), entre d'altres. No conec Coca i corro el risc d'haver-me deixat enlluernar per un punt de flaquesa, perdut enmig d'una nit de guardons, que he vestit d'honestedat. Sota la pols trobareu si vaig errat.
Tornar