Biografies
Coca, Jordi
Jordi Coca (Barcelona, 1947) La vocació per l'escriptura se li va despertar als catorze anys. L'autor, amb una certa dosi despertar als catorze anys. L'autor, amb una certa dosi d'humor, qualifica el descobriment de la literatura com una il·luminació. Un cop acabats els ensenyaments primaris i el batxillerat, va començar a estudiar art dramàtic, que compaginava amb feines diverses. S'interessà pel món dels estudis literaris, encara que no va acabar la carrera de filologia catalana que havia iniciat. Cursà també estudis de gestió cultural a ESADE. Llegir i viatjar han estat, per a Jordi Coca, fonts d'interès vitals. La curiositat i el desig d'aprendre l'han duta emprendre un periple geogràfic determinant en la seva formació i visió de la realitat. Va visitar, de bon començament, gairebé tot Europa. Posteriorment, Turquia i els països àrabs. Per acabar, el Carib i Amèrica de Nord, on ha tornat tantes vegades com ha pogut. La Revolució dels Clavells portuguesa el va agafar a Porto i, uns dies després, a Lisboa. Va ser invitat a visitar Bagdad en plena guerra Iraq-Iran. Aquestes dues darreres experiències li van resultar molt interessants de viure, igual que el fet d'haver conegut els països de l'Est a la darreria dels anys seixanta, la qual cosa el va dur a un replantejament de les seves posicions polítiques. El retret màxim que feia aleshores als règims socialistes era el dèficit democràtic que arrossegaven i el caràcter indesxifrable del seu sistema econòmic. Ha treballat molts anys a l'Institut del Teatre com a tècnic superior d'ensenyament, i hi ha fet feines de professor, de responsable d'activitats culturals, de cap del Centre d'Investigació i Documentació i de director, durant el període 1988-1992. Durant aquesta època s'interessa més directament per la política. Entra com a militant a Iniciativa per Catalunya, on arriba a formar part de la Comissió Permanent. És nomenat, també, director d'Acció Cultural de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1992 té l'ocasió de passar sis mesos a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, en qualitat de professor visitant. Aprofita l'estada als Estats Units per aprofundir en l'estudi del pintor Edward Hopper, fruit del qual va sortir el llibre Paisatges de Hopper, que va quedar finalista del Premi Sant Joan de l'any 1994. Va començar la seva carrera literària amb la novel.la Un d'aquells estius (Els Lluïsos). Ha obtingut el premi Documenta amb Mal de lluna (1988),el premi Josep Pla amb La japonesa (1992), el Premi Nacional de la Crítica amb Louise (un conte sobre la felicitat) (1993), el Ciutat de Palma amb Dies meravellosos (1996) i el Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil amb La faula dels ocells grecs (1997). Ha conreat l'assaig sobre temes teatrals i literaris. També ha fet versions al català d'autors com Maurice Maeterlinck i del poeta japonès Matsuo Bashô. Durantquest temps ha editat, entre narrativa, traduccions i assaigs, una trentena d'obres, a banda de col.laborar habitualment a la premsa i a la televisió.
Tornar