15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

David Cirici: "El màxim error és no ser fidel a un mateix"

Article publicat la diari “Avui” el 16/04/03 per Ramon Palomeras

La vida l'hem de triar. I no hem de deixar que ens vagi passant. Aquest llibre és una incitació a la decisió", manifesta l'escriptor barceloní David Cirici (1954). Amb el franquisme de rerefons, i les conseqüents complicitats d'un sistema basat en la covardia, els odis i les revenges personals, David Cirici eleva la indecisió a la categoria de protagonista principal, el gran causant dels desencerts dels protagonistes d' Els errors , guardonada amb el Premi 23 d'Abril 2003 que atorga l'editorial Columna. Una història d'amor clandestina entre un xarnego humiliat (Joan Hernando) i una catalaneta benestant (Maria Alomar), delacions i prejudicis, l'exili d'una família benestant, un assassinat, un empresari català franquista i un militar honest i més bondadós del que podria semblar són alguns dels elements d'aquesta trista novel·la de Cirici, amb molts elements autobiogràfics, que transcorre entre Roses i Barcelona. En Joan Hernando, un xarnego amb l'obsessió dels diners i la indecisió personificada, viu tota la vida amb el penediment de no haver actuat quan i com calia. I la Maria, tot i revelar-se contra la seva mare, no acaba d'encarar amb prou valentia les diferències de classe. "Estem parlant de dos personatges que no són fidels a allò que pensen. Es conformen amb la situació donada i no s'arrisquen a millorar-la", diu Cirici. "Ara bé, el pas del temps posa les coses al seu lloc", afegeix. D'altra banda, i contraposat a la grisor de les accions i època que l'escriptor dibuixa, Cirici homenatja la vila de Roses, amb les llevantades i tramuntanals que la flagel·len, i els variats colors que la tenyeixen; en definitiva, la vida i costums d'un poble de pescadors "que ja s'han carregat", afirma melancòlic. I és que David Cirici també descriu a la novel·la el procés d'especulació urbanística i el creixement del turisme de Roses i voltants que, malgrat la destrossa evident de l'entorn, "va augmentar el grau de benestar i nivell de vida de la població rosinca", manifesta l'escriptor barceloní.

Tornar