Documentació
Dels errors que porta el viure
Els errors , la novel·la de David Cirici guanyadora del premi 23 d'Abril, s'obre amb una escena esplèndida. Tant, que aquest comentarista ja l'ha incorporada a la seva antologia particular de novel·les amb entrada potent al costat d 'El cel de l'infern , de David Castillo , L'ombra de l'eunuc , de Jaume Cabré , Societat limitada , de Ferran Torrent, i La claror del juliol , de Vicenç Villatoro, per posar alguns exemples notoris. Amb només un parell de pàgines Cirici en té prou per oferir-nos un punyent retrat de la decrepitud d'Alfonso Palau, antic jerarca del franquisme, a través de la descripció de la seva cambra de bany i de la torre on viu. No és habitual que un autor trobi l'estat de gràcia com en aquesta ocasió, en què un regalim de rovell en l'esmalt escarbotat d'una banyera, un porta-rotlles de paper higiènic passat de moda, les humitats d'una paret o les deixalles d'un cos -ungles, pèls- als racons mal escombrats ens parlen d'esplendors físiques i espirituals engolides definitivament per l'oblit del passat. Feta aquesta acotació específica sobre l'arrencada d 'Els errors m'apresso a dir que tot el que ve a continuació no desmenteix en absolut les perspectives inicials. Ben al contrari, David Cirici ha escrit una novel·la molt destacable en què ha sabut transmetre al lector un aire de proximitat, gairebé de pàgines viscudes per l'autor o per gent molt propera a ell, que enriqueix la novel·la amb una dimensió de credibilitat molt eficaç.
L'AMOR I EL SERVILISME
Hi ha dues línies de força a Els errors que, tot i anar-se creuant al llarg del relat, mantenen el seu vigor propi fins al final sense abaixar mai el to. La primera és la història d'un amor arravatador que s'inicia silenciosament poc abans de la Guerra Civil i que s'acaba el 2002 amb el final de la novel·la. La segona línia corre paral·lela a cavall de les dues mateixes dates i és un retrat de la xarxa de covardies i de complicitats que el franquisme va teixir en diversos estaments al llarg de la seva existència. I en totes dues línies un personatge comú: Joan Hernando, nascut el 1921 a Roses, un jove aprenent de paleta que s'enamora de Maria Alomar, filla d'una família d'estiuejants de tarannà liberal i catalanista, amb la qual mantindrà una prolongada relació amorosa clandestina. Joan Hernando, però, mantindrà en paral·lel al llarg de tota la seva vida una relació de servilisme i dependència -de vegades larvada, de vegades evident- amb Alfonso Palau, franquista com el seu pare, un "català de Burgos", i beneficiari de grans negocis immobiliaris del règim en les àrees devastades per la guerra i en l'aprofitament del boom turístic a la Costa Brava. Cirici estructura Els errors en diversos plans narratius. D'una banda hi ha la conversa que Joan i Alfonso tenen el 2002 després de gairebé quaranta anys sense veure's, motivada per l'emissió d'un programa de televisió sobre els catalans franquistes en què Alfonso Palau tenia un protagonisme notori. Aquest pla remet contínuament a la relació subordinada i servil que durant molts anys ha mantingut Joan Hernando, un home que consumeix la seva vida esperant sempre veure què passa i deixant que les circumstàncies decideixin per ell. En un altre pla narratiu ens en anem al 1961, en què tenim la conversa entre dos policies a propòsit del descobriment del cos d'una mulata ofegada en estranyes circumstàncies a prop de l'Estartit. Un altre pla el configura l'apassionada i poc convencional relació amorosa entre Joan i Maria al llarg dels anys. I un altre pla encara l'ocupa la figura del capità Salustio Cayuela, un personatge en aparença secundari però decisiu en el descabdellament de la trama. Tota aquesta estructura culmina en un capítol final que relliga definitivament tots els fils de la història i sobre el qual no m'estendré per no aigualir-li la festa al lector.
SELECCIÓ DE PERLES
Cirici ens mostra el seu talent de narrador en molts moments d 'Els errors . Ja he parlat amb detall de l'escena inicial, però també crec que val la pena remarcar el diàleg telefònic entre Carlos Palau i el doctor Alomar en un intent desesperat d'aquest últim per salvar la vida de Carles Rahola, la descripció del "temporal de les bótes", a la pàgina 100, el diàleg de Joan i Alfonso vells en què es descobreix un secret amagat durant quaranta anys, a la pàgina 261, i la dramàtica escena ambientada a les aules de Virtèlia.
Tornar