Documentació
El cas Moja
Un relat periodístic i crític sobre la Barcelona de Fèlix millet i l’alcade Jordi Hereu, amb una venjaná poètica contra els barruts
L'any que ve farà trenta anys que Quim Monzó va tenir la beca per anar a Nova York que li va perme tre d'escriure Benzina, una no vel·la sobre el món de l'art. M'hi ha fet pensar I el món gira, el llibre de David Cirici, que trasllada el cas Millet als ambiènts de l'art contemporani. Ricard Moja és president de la Fundació del Museu Goldstein i s'ha omplert les butxaques amb tripijocs i comissions. Un dia que assisteix a la inauguració de la retrospectiva de l'artista Res Benito a la Fundació Miró, la policia en tra a escorcollar-li el despatx. A partir d'aquí, ja en sabem la història: l'advocat que fa el que pot per guanyar temps, en Moja que distreu els diners que li queden traient-los de la caixa forta del banc amb un tupperware en una bossa del Caprabo (com el Millet autèntic), la gent que l'increpa pel carrer mentre els grans titulars dels diaris que parlen del cas Moja són la riota del país. El llibre segueix el patró de tantes altres novel·les d'ara: un capítol que parla de Moja o de la seva dona Conxita. Un altre de dedicat a les noies que treballen en una perruqueria, fan depilacions, i li guarden els pèls púbics a Res Benito perquè els incorpori al gran mural que prepara per al Liceu. l un tercer sobre Rubén Montesinos, funcionari municipal, que va ser parella de la Lídia, una ger mana de Ricard Moja que als anys setanta se'n va anar a l'Índia i mai no en va tornar. A partir d'aquestes tres trames, que acaben relligades en una de sola, Cirici fa aparèixer un realitzador de televisió que prepara un reportatge sobre els hippies, l'alcalde de Barcelona i els seus assessors d'imatge, una professora d'institut veïna de la Floresta, els majordoms sud-americans de la torre dels Moja i els pa rents del lladre. Rics i pobres, gent honrada i d'altres que no ho són tant, que formen el paisatge moral de Barcelona.
La novel·la sobre Barcelona té un greu problema: ningú se'n surt d'escriure-la seriosament. Tots els volums que van sortint amb l'etiqueta de novel·les realistes tenen una deriva humorística, com si la realitat mateixa fos una conya. Cirici es diverteix fent parlar les perruqueres i els poligoners i, al costat, fent-hi aparèixer la segona dona de Moja, la Conxita, que per anar per la ciutat agafa el cotxe petit (un Mercedes: l'altre és un Jaguar) i que enmig del daltabaix renya el seu home perquè mentre condueix parla pel mòbil. S'ho passa bé rient de la prosa administrativa de l'Oficina de Suport a les Persones sense Sostre amb totes les seves giragonses per amagar la pobresa, fent parlar Res Benito com Mariscal i fent-li fer els discursos de Perejaume. Hi ha escenes que estan realment molt bé: el sopar a casa dels Moja al passeig de Gràcia el mateix dia de l'escorcoll, amb tota la societat artística que ve a donarlos suport. I amb la Conxita que de cop s'adona que tot el que l'envolta és robat. O l'escena en què Res Benito es tira la filla d'en Moja, la Maria, enmig de bitllets de 500 euros. La perruquera, que està embo licada amb l'artista, els enxampa follant: Res Benito surt darrere la noia amb un bitllet enganxat al cul. Però el fet de no acabar de creure's els personatges i veure'ls com una caricatura, treu força a la novel·la. Cirici en deu ser conscient quan, cap al final, mira d'humanitzar Moja i dedica molt d'espai a parlar del viatge del Rubén a l'Índia.
Fa trenta anys Monzó va escriu re Benzina, amb voluntat artística. l el món gira és una novel·la perio dística, punyetera, una lectura lla minera i agraïda, amb una venjan ça poètica contra els incompetents i els barruts.
Tornar