Documentació
Article publicat a “Time Out” per Jordi Cervera
La Barcelona de Castillo és la del darrere, la que s’amaga a les visites, la que s’intenta dissimular sota la catifa, la que ja va trepitjar Juan Marsé i de la qual ell, convertit en hereu espavilat, torna a fer-ne literatura que enganxa. El Carmel, Vallcarca o la Muntanya Pelada són escenaris de la seva infantesa i, tal com passa en els millors textos literaris, un marc que condiciona l’esperit de la novel·la, i en aquest cas també un retrat magnífic que va més enllà de les descripcions generacionals i que es converteix en una rotunda eina sociològica, psicològica i vital que ens permet entrar en la profunditat dels personatges sense ambigüitats ni ombres. L’Àngel, que torna al barri fugint de les urpes d’Hisenda, retroba el passat i enceta una lluita amb molts fronts oberts, com la recuperació de la memòria personal a través dels records i el contacte amb els amics que –amb més o menys èxit– han aconseguit sobreviure a la destructiva força de l’entorn. Tot i el rerefons tràgic, el record és redemptor i ofereix una poètica diferent, uns valors i una èpica especial que li serveix per trobar de nou allò que de veritat compta. També l’ajuda una prostituta vinguda a més, antiga companya de paisatges i aventures, que arrodoneix aquesta ullada polièdrica a un passat que es converteix en present.
El llibre té força narrativa i capacitat d’atrapar gràcies a personatges molt ben dibuixats que són la personificació d’un barri, d’una època, d’una concepció de la vida: mostren la part del darrere d’una ciutat que, malgrat que no agradi als defensors de la pulcritud, també s’ha construït amb la realitat que circula pels carrers de la novel·la. A Castillo li agrada mirar enrere i ens mostra una Barcelona real, viva, de vegades devastada i devastadora, que pot ser càlida i afable, però que no té res a veure amb la capital de colors que trobem als retrats turístics. 

Tornar