Documentació
Èpica de la soledat
En aquests temps que corren de tot a cent, resulta gratificant poder-se capbussar en els meandres cristal.lins d'una escriptura fina, d'una prosa que flueix sense estridències tret d'alguna ocasional queixalada de la ironia o alguna imatge poderosa que estaborneix el lector com una maça. Des d'aquesta honestedat basada en el treball, Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951) traça, a Secreta Penélope, un amarg retrat generacional dels que van viure l'eclosió de llibertats del maig del 68.
En la novel.la destaca una clara voluntat detonant en la forma i en els continguts. Si la melodia de fons sona una mica distant i els perfils dels personatges --un grup d'amics a qui el suïcidi de Sara força al retrobament-- poden semblar difusos per als cànons realistes que imperen avui en dia, la raó consisteix a veure que ens trobem en el terreny de la novel.la d'idees, en què l'autor es val del relat per transmetre les seves reflexions sobre temes transcendentals. En aquest cas, l'escriptora s'atreveix amb un material que ha estat molt poc explotat en literatura potser pel que té de tabú, de vincle amb els instints més primaris i sagrats: el de la maternitat com a infern i castració. "¿Pensaste alguna vez que (Sara) podía ser feliz convertida en fosa abisal, con un siniestro pez en su interior, sordo, ciego, atrapado, inmóvil?". Un assumpte tan ric en matisos i d'afilades arestes que de ben segur que seria un lloc comú en les lletres si la gestació fos patrimoni dels homes.
Que ningú esperi, no obstant, que es faci un al.legat de rancis regustos feministes o que sigui l'enèsima venjança en la guerra dels sexes. Res més lluny de la realitat; la veu narradora té fins i tot el valor d'escriure: "Todo está demasiado mezclado con el amor en la vida de una mujer como para hablar de minerales puros. A veces pienso que para querer de verdad hay que ser varón". Després de tot, en el llibre es palpa al fons, com un rumor de l'onatge, la profunda soledat que envolta l'home i la dona moderns.
Transitant en el camp de les idees, tampoc es poden passar per alt els torpedes llançats contra la psicoanàlisi ("los traumas de la infancia tratados con la ligereza de un tema banal"), l'Església catòlica i la suposada revolució sexual del maig del 68, ni els conceptes que l'autora dissemina a través de les pàgines com llavors per a una eventual i més profunda digressió: l'autodestrucció i la creativitat femenines.
Tornar