Biografies
Agustí, Ignasi
Ignacio Agustí (Llissà deVall, Barcelona 1913- Barcelona, 1974). llicenciat en Dret, començà la seva carrera d'escriptor publicant en català poesies i articles, i, apartir del 1936, el seu vehicle d'expressió fou el castellà. Fou director del setmanari Destino. La seva obra més rellevant fou el cicle narratiu La ceniza fué árbol, integratt per les novel·les -Mariona Rebull (1944), El viudo Rius (1945), Desiderio (1957), Decinueve de julio (1965) y Guerra civil (1972)- en què el focus argumental oscil·la entre dos eixos històrics: la Barcelona de finals del XIX i la guerra civil espanyola. El seu discurs narratiu, encara que s'emmarca en el realisme social, està enriquit per un refinat lirisme. Entre les seves publicacions destaquen, a més, Un siglo de Cataluña (1940), centrada en la societat catalana de principis de segle, la novel·la Los surcos (1942), i el llibre de memòries Ganas de hablar (1974), publicat pòstumament. El 1965 li gou atorgat el Premio Cervantes.
Tornar