Documentació
Guerra i exili
Otília Castellví (Astúries, 1917 - Canet de Mar, 2001) l'any 1996, a la vora dels vuitanta anys, va escriure les seves memòries de guerra i d'exili. Modista de professió i veïna de Gràcia, Castellví va sentir de molt jove la crida de la rebel·lia contra la dictadura de Primo de Rivera obeint un sentiment instintiu catalanista i republicà, que anys després prendria consciència social. L'any 1932, quan tenia 25 anys, la noia va ingressar al Bloc Obrer i Camperol, partit d'inspiració comunista, dissident de la Tercera Internacional, dirigit per Joaquim Maurín. Com una militant més d'aquest partit, integrat a Aliança Obrera, va participar als fets del 6 d'octubre del 1934 quan el govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, es va revoltar contra el govern de dretes de Madrid, fruit de l'entesa entre Alejandro Lerroux i Gil Robles. A l'esclat de la Guerra Civil Otília Castellví era una activa militant del POUM, partit marxista però no integrat a la Internacional Comunista, resultat de la unió entre el BOC i Esquerra Comunista, dirigida per Andreu Nin. El mes de maig del 1937, en plena Guerra Civil, els comunistes del PSUC van iniciar una ofensiva contra el POUM i els seus dirigents, amb l'assassinat d'Andreu Nin i la persecució dels seus militants. Castellví, a conseqüència d'aquella lluita, fou empresonada en una txeca de Barcelona acusada de traïdora. Va ser torturada i empresonada fins al dia abans que les tropes de Franco van entrar a Barcelona. Amb el seu company sentimental i polític, Llorenç, la parella va viure uns mesos amagada en la Barcelona envaïda i humiliada pel terror feixista fins que l'agost del 1939 van poder passar a França.
L'INFERN DE FRANÇA
França, la pàtria de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, els fou molt amarga. Castellví descriu l'infern dels camps de concentració d'Argeler i el malson de les presons de Perpinyà i Dijon. En esclatar la Segona Guerra Mundial, separada del seu company Llorenç, Castellví, després d'un breu pas per Luxemburg, va entrar a l'Alemanya nazi com a treballadora estrangera acompanyada de Linus Moulines, un jove intel·lectual del POUM, fidel enamorat i protector de la noia. La sorpresa de la parella va ser que en la temuda Alemanya nazi la gent els tractava amb l'amabilitat i la consolidació que els francesos els havien negat. Com a treballadors estrangers van viure a Frankfurt, Darmstadt i Kimhiem, un poblet a les ribes del Mosel, regió del cèlebre vi del mateix nom. A Alemanya hi van passar tota la guerra, fins i tot s'hi van casar, i foren testimonis dels brutals bombardejos aliats sobre les poblacions civils de la majoria de les ciutats del país. A la fi de la guerra, amb la il·lusió de tornar aviat a Catalunya, en Linus i l'Otília van passar a França, on es van trobar per segona vegada amb l'hostilitat dels francesos xovinistes i despectius envers els refugiats de sota la ratlla dels Pirineus. Després d'uns mesos a París, on van ser ajudats per antics camarades del POUM i per algunes famílies catalanes, com la de Ferran Canyameres, van embarcar cap a Veneçuela, on Castellví tindria el seu únic fill i on iniciaria una nova vida. El valor de les memòries d'Otília Castellví consisteix en el fet que són el testimoni viu d'una dona senzilla i valerosa a la qual li tocà viure un drama que la depassava i que va superar per instint de supervivència. L'obra reflecteix, així mateix, la ignomínia dels estalinistes, la duresa de cor dels francesos amb els refugiats catalans i espanyols i la bonhomia del poble alemany i el seu patiment com a víctima de la guerra, iniciada per Hitler amb el consentiment explícit de la població, que posteriorment en sofriria les conseqüències. De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi és una obra remarcable, llegidora i emocionant com una novel·la.
Tornar