Documentació
La música de la corrupció
Pep Blay, l’home que afina millor totes les notes de la música moderna catalana, ha decidit orquestrar els escàndols de corrupció urbanística que han escaldat l’oasi català el darrer any, amb una bona dosi de rock literari del més dur. Una novel·la sarcàstica i satírica sense embuts, amb protagonistes de noms extravagants però ben fàcils de reconèixer i amb prou embolics irreals que reflecteixena la perfecció la realitat política i urbanística catalana: un món que ha quedat enfangat fins al moll de l’os per l’avarícia d’alguns dels homes que s’havien vanagloriat de dedicar la seva vida a fer créixer el país. La protagonista i narradora de la novel·la és Rosa Blanca, l’agent secreta més important de Catalunya, protegida del president de la Generalitat de torn. Una detectiu que s’inspira en l’ideari estratègic de Pep Guardiola per tirar dels fils que desemboliquin la troca de la corrupció del cas Pretòria. I amb la força que li dóna l’iPod que porta enganxat permanentment a les orelles ique vomita les cançons més adequades per a cada moment conflictiu. L’agent va descabdellant les aberracions corruptes més estrambòtiques del cas que va esquitxar “la ciutat perifèrica de Santa Petròria”. La novel·la també fa una merescuda incisió a la rampinyada col·lateral del Palau de la Música Catalana.
Es tracta d’un thriller que avança a velocitat de creuer, amb un llenguatge viu i directe, juvenil i urbà, que permet llegir-lo com un còmic pels traços directes d’imatges que recrea l’autor en les descripcions de personatges i situacions. En la novel·la no hi falten els clàssics sicaris controlats per les màfies vingudes d’arreu del món, que es complauen a ajudar i sucar dels honorables pares de la pàtria, uns prohoms que es vantaven d’aixecar Catalunya i només han aconseguit destruir-la una mica més, almenys espiritualment. No cal dir que l’agent secreta, que es fa passar per portaveu d’una constructora italiana que vol obtenir rèdits immobiliaris, rebrà en el curs de la investigació un reguitzell d’amenaces i agressions que la duran al llindar de molts precipicis. Però els supera tots amb l’única ajuda d’un amant ocasional, l’aplicació d’estratègies futbolístiques i la lletra i música de les noves veus i bandes catalanes del seu iPod salvador, la simfonia que obre i tanca cada capítol del llibre.
Homenatge al pare
Pep Blay, l’enfant terrible provocador més bon jan del món cultural català, contraposa les estrafolàries figures dels cervells de la trama corrupta amb la integritat del pare de l’agent secreta, que tambél’ajuda en la investigació. Es tracta d’“una persona que ho ha donat tot pel país, d’una manera anònima, des del seu dia a dia, estimant la terra, amb honestedat... En definitiva, el català menys corrupte que he conegut mai”. La dedicatòria del llibre al pare de l’autor reflecteix en qui s’ha emmirallat per desenvolupar les tasques de suport d’aquest investigador ocasional. La novel·la, diu l’autor, va sorgir de “l’emprenyament” davant d’uns fets que van destruir els darrers vestigis del tan lloat oasi català, que durant temps va ser exemple de la transició política. Va sorgir “com una vomitada que havia de sortir ara”, segons explica. Entre altres raons, perquè Pep Blay feia temps que tenia ganes de denunciar el poti-poti del model cosmopolita barceloní i català i el cas Pretòria li ha obert totes les portes que han permès ensumar la pudor fètida de la corrupció urbanística. Una visió, aquesta, més corrosiva encara que les reflectides en les anteriors obres de Pep Blay, Vampira sound, sobre el món nocturn i la droga, i el recull de contes Eròtica mix, amb prou dosis de sexe i passió.
Tornar