Documentació
Una modista entre guerres
Cinc anys després d'una primera edició amb un altre títol, 1926-1946: Vint anys d'història (Oikos-Tau), Quaderns Crema torna a publicar aquest volum que és un magnífic testimoni d'una modista de Gràcia, Otília Castellví (1917-2001), que recorre la difícil trajectòria d'una esquerra durant la guerra civil espanyola i tot el que va venir després: l'exili. Un llibre que, com diria algú, "fa mal", perquè ens obliga a desplaçar la culpabilitat dels il.legals, dels franquistes, dels feixistes, també a l'esquerra. Ras i curt, l'autora era una modista políticament conscienciada, militant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) que va caure sota la repressió dels marxistes estalinistes en plena guerra (txeca inclosa). Dividit en 13 capítols, seguim les peripècies de l'autora, una menestrala de Gràcia, dels anys 20 fins a Veneçuela, passant per França, Luxemburg, Alemanya, amb ingenuïtat, podríem dir. El títol que tenen ara aquestes memòries, molt més suggeridor que el primer, concorda perfectament a allò que el volum ens dóna, testimoni des del poble i amb gràcia. La qual cosa no ens evita que, com a lectors corrents, tornem al que ens sembla el document més esfereïdor d'aquella guerra dins de la guerra, la dels marxistes estalinistes contra els marxistes a seques, amb poca influència, pel que fa a l'autora, del Trotski tan fera negra dels estalinistes. Ens referim a l'obra de Stephen Koch El fin de la inocencia. Willi Münzenberg y la seducción de los intelectuales (Tusquets), llibre convenientment silenciat, per veure que el pacte entre Hitler i Stalin va anar molt més enllà del que ens crèiem. Insisteixo, des de la posició de lectora corrent. He parlat d'ingenuïtat. Certament, arran del tracte afrós dels francesos als pobres exiliats espanyols, l'autora no s'està d'apreciar la gentilesa alemanya, encara que això ja fos moneda en curs durant el nazisme. El lector apreciarà el pacifisme de l'autora, el seu crit contra la guerra, sempre que oblidi que, si els aliats no haguessin respost, Adolf Hitler s'hauria apoderat d'Europa.
Tornar