Documentació
A la recerca del sentit de la vida
Una altra nova veu de les illes, i potent, s’endinsa en la narrativa catalana amb un relatq ue furga en els embolics mentals i sentimentals dels anys d’aprenentatge de la vida. Un llibre sobre el cicle iniciàtic vers el món dels adults escrit per un autor iniciàtic en el gènere novel·lístic. L’escriptor té bastant més clara la seva primera feina de narrar una història que Tabou, el protagonista del relat, com ha d’enfocar el futur: és un jove de 21 anys, que afronta la seva entrada a la maduresa amb massa dubtes, debats i passos en fals. Amb una estructura lineal, tal com exigeix la història, el relat té un patrimoni literari prou apreciable i ben encarrilat des de l’inici per la solidesa que li donen uns protagonistes amb personalitats ben singulars i caracteritzades amb mestratge: uns joves disposats a encarar l’abisme defer-se grans amb pocs i dèbils agafadors i uns adults amb prou fortalesa i vigor, malgrat els fracassos que carreguen. En superar l’ensenyament mitjà en un institut, Tabout é molt clar que el seu destí és el de molts adolescents illencs d’èpoques recents: “Marxar a Barcelona per estudiar la carrera”. Però hi ha l’inconvenient que “el pare es quedi sol”. Un pare amb prou personalitat per dedicar-se a viure únicament pel seu fill des que la dona i mare els va abandonar quan Tabou tenia 4 anys. Un pare que “li explicava contes de petit i se l’enduia de viatge a partir dels 10 anys” i que va beneir amb alegria la fugida del seu fill de l’ofec del poble. Un progenitor que va assumir la fuga familiar amb prou decència quan la dona li va donar una única raó de la fugida: estimava un altre home. Aquesta comprensió va facilitar la relació materna amb Tabou, massa escadussera perquè ella se’n va anar a viure a Escòcia. Ja instal·lat a Barcelona i a la universitat, Tabou s’enamora fins al moll de l’os d’Elisenda, una noia escultural i alegre, tan vital com inassequible. Una noia amiga inseparable de la Natàlia, que, aquesta sí, s’encapritxa fàcilment dels homes i tira l’ham sempre que pot a Tabou.
El suport dels amics
L’analfabetisme profund de la disciplina de la seducció sentimental de Tabou fa que cerqui suport en dos companys i amics també molt ben caracteritzats. Xiart, amb una maduresa intel·lectual i moral fora mida, que va trencar amb la seva xicota per escriure novel·les amb tanta suficiència que les crema quan estan a mig fer i que ironitza fins al sarcasme totes les cabòries de l’enamorament del Tabou. Samuel, en canvi, fascina totes les alumnes i l’adoctrina en l’abc de l’art de seduir. En tots els escenaris possibles de la vida universitària i amb aquests personatges es va conformant el creixement cap a la maduresa del protagonista, amb els seus amors i desamors, els seus intents d’iniciació sexual i al món de la droga. I també la seva penetració en el món intel·lectual i cultural, que es fa més en els bars i les festes d’amics que no pas a la universitat. Unaaportació valuosa de la novel·la és la frescor dels diàlegs, dinàmics i profunds, i un humor prou gratificant en la narració, on van caient tota mena de reflexions de pes sobreel sentitdela vida. I coma conseqü.ncia, de la mort. Encara que no s’apropagens a la novel·la de tesi perquènohiha conclusions definitives, sí que desprèn unes sensacions intel·lectualment elevades, basant-se en frases i reflexions d’autors clàssics de tots els temps que porten els personatges a la seva motxilla cultural, amés d’una bona dosi de sentimentalisme ben encarrilat. El món adult, condensat oportunament en retrobaments amb els seus pares i nouvinguts familiars, aporta més actius de reflexió al protagonista, a la vegada que afegeix un complement essencial al profund retaule de comportaments i valors de l’època actual juvenil que recrea la novel·la.
Cúmul de fracassos
Sobresurt en el relat una maduresa que carreteja amb serenitat i acceptació un cúmul de fracassos, que Tabou intenta superar furgant els moments positius de l’existència. Aquesta percepció el portarà a valorar les cares bones de la vida, els valors de l’amor, de l’amistat i de l’alegria. Amb aquesta novel·la, Pere Antoni Pons, nascut el 1980, va guanyar el premi Documenta 2009. Ja ha publicat tres llibres de poemes i tres més de converses amb escriptors. A més, fa crítica literària i cinematogràfica a diversos mitjans escrits, entre els quals, aquest suplement.
Tornar