Documentació
Animalades iniciàtiques
Males companyies és la primera novel·la de Marc Cerdó (Mallorca, 1974) i és, també, la primera obra d’un autor català contemporani que Club Editor publica d’ençà de la seva represa el 2005. A grans trets, el debut literari de Cerdó conté quasi tots els ingredients d’allò que hem convingut a anomenar novel·la iniciàtica. Hi ha el relat dels esdeveniments que han forjat el caràcter del protagonista. Hi ha l’explicació dels tortuosos vincles que el lliguen a l’entorn, en el qual no encaixa ni tampoc s’esforça a encaixar. I hi ha, a la fi, l’aposta per trencar amb un passat i un present que l’irriten i el tenallen per tal d’abordar un futur que se li insinua ple de “projectes inexplorats”.
La frase amb què s’obre la novel·la no pot indicar més clarament què hi trobarem: “ Sense rumiar-ho ni un instant més,vaig fer el bolic i me’n vaig anar de casa per provar de ser un altre”. A diferència de moltes altres novel·les que s’abeuren del mateix món i participen més omenys del mateix tema, Cerdó opta per oferir una visió de l’entrada d’un jove en la vida adulta des d’una òptica burleta i desenfadada, gens emotiva, més descreguda que entusiasta, amb més ironia que no pas tendresa i amb més mala llet que no pas romanticisme existencial. L’argument és senzill, entretingut i frenètic –tot i que en segons quins passatges resulta un pèl atrafegat–. El narrador i protagonista, de nom Joan, és un jove mallorquí díscol, cínic i canalla que encara no té la vintena i que manté una relació catastròfica amb els seus pares, els quals es caracteritzen per un “despotisme histriònic” que resulta insuportable per al fill. A causa del malestar familiar amb què ha de conviure, però a causa també del seu caràcter de trapella emprenyador, en Joan dóna sortida al seu desfici cometent tota mena d’animalades, les quals poden prendre forma de tortures infligides contra bestioles indefenses, de diàlegs irreverents ambels avis, de disputes ferotges amb els pares o d’impertinències dirigides a l’al·lota. Un dia, però, té lloc un fet delictiu que l’obliga a fugir a Barcelona...
La versemblança, la credibilitat del que succeeix, no és, certament, un dels punts forts de Males companyies. No crec, però, que sigui un obstacle que n’impedeixi la lectura, ja que l’autor ha aconseguit donar coherència al conjunt de l’obra apostant per un estil i un to irrealistes i disbauxats, els quals confereixen a la novel·la, dividida en capítols molt breus, un aire d’auca. La prosa, treballadíssima, sovint artificiosa i sempre ràpida, sí que desconcerta una mica amb la seva barreja de registres, que abasten des de sofisticades efusions líriquesfins a expressions col·loquials illenques. En tot cas, és un debut molt interessant.
Tornar