Documentació
Julià de Jòdar guanya el Premi Carlemany
'La pastoral catalana' reflexiona sobre la societat catalana en crisi mitjançant el viatge d'una parella a Miami per ajudar una amiga en perill
Una parella catalana viatja a Miami amb l'objectiu d'ajudar una amiga en perill. En arribar als EUA xoquen de amb una crisi matrimonial i amb un univers que no acaben d'entendre. Amb aquesta radiografia d'un món en crisi i d'una societat catalana vulnerable davant d'una situació que no comprèn, Julià de Jòdar ha guanyat aquest divendres a Andorra el 16è Premi Carlemany de Novel·la. Sota el títol La pastoral catalana, Julià de Jòdar retrata la seva generació que, darrere d'una façana d'integritat, havia pretès canviar el món "sense prou valentia ni humilitat". De Jòdar ha reconegut que d'alguna manera es tracta d'un homenatge al llibre Pastoral americana de Philip Roth, guanyadora d'un Pulitzer.
L'autor ha explicat que el llibre s'ha ha anat coent durant 4 anys i que, per tant, es tracta d'una "decantació de molts elements". De Jòdar diu que el llibre conté el "desencís" del somni americà i la vulnerabilitat catalana que actua amb un deix de covardia disfressat amb la prudència. D'aquesta manera, De Jòdar constata la tendència dels catalans a "autoexaltar-se i acabar les coses de manera banal" en un entorn que no és el de l'estat del benestar, al seu entendre, sinó del "malestar".
Malgrat aquestes apreciacions, Julià de Jòdar constata que el "nosaltres" de la novel·la no són els catalans sinó l'home contemporani, l'home europeu que "no sap on navega ni com fer-ho per sortir-se'n". "És un joc de miralls. Fins ara, la mirada que posava en les novel·les era cap endins, ara és cap enfora", ha explicat. Al seu entendre, el mirall en què es reflecteix l'amiga sota la idea d'un amor impossible retorna la imatge del matrimoni que, sense confessar-s'ho, estan igual o pitjor que la persona a la qual volen ajudar.
De Jòdar, escriptor que ja ha guanyat el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi i el Crítica Serra d'Or, no amaga una crítica a la seva generació, "massa complaent amb ella mateixa i que no fa autocrítica". "He deixat en pilotes la meva generació", ha certificat. L'autor d'El metall impur ha reconegut que en aquesta ocasió ha deixat de banda els excessos constructius d'altres novel·les i ha fet una narrativa més fluïda, deixant anar l'instint de manera que els diversos elements haguessin de crear el propi relat. "No he rebaixat l'exigència però he canviat de registre", ha precisat.
La novel·la és optimista quant a les capacitats dels éssers humans per fer-se càrrec desgràcies de la resta però pessimista sobre la seva capacitat per canviar el món. "Encara creu en la capacitat de canviar-nos nosaltres mateixos però és pessimista sobre si som capaços de canviar el nostre entorn, la nostra societat, la manera d'entendre la política, la moral o l'economia", ha apuntat De Jòdar.
"El món està canviant de cicle històric i nosaltres ens n'adonem una mica però no tenim ni les eines ni la perspectiva per saber on anem. El món occidental ja no té respostes per a allò que anomenem la globalització o les respostes que es pensava que tenia ja no serveixen", ha dit, i ha avançat que el text té un final obert que farà pensar al lector.
Aquest any s'han presentat al Premi Carlemany 17 obres d'un "alt nivell literari" segons el jurat i el guardó s'ha decidit per unanimitat. El guanyador ha guanyat 42.000 euros aportats pel govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Columna i Proa, que publiquen el premi un any cada una.
El Punt
Julià de Jòdar despulla la seva generació
L'autor badaloní guanya el premi Carlemany amb «La pastoral catalana», una radiografia de la societat contemporània
19/12/09 02:00 - BARCELONA - RAÜL MAIGÍ
Notícies de ...
• Barcelona Badalona
L'escriptor Julià de Jòdar ha guanyat el setzè premi Carlemany de novel·la, que es va entregar ahir al vespre a Andorra. L'autor badaloní ha estat guardonat per La pastoral catalana, una història de ficció en què reflexiona sobre la crisi del món contemporani, encara que amb l'enfocament posat sobre la «vulnerabilitat» de la societat catalana i el fracàs d'una generació que es pensava que canviaria el curs dels esdeveniments però que ara ha d'admetre la derrota. Julià de Jòdar es fixa especialment en els intel·lectuals, els polítics i els empresaris que ocupen els llocs de responsabilitat. «Som una generació massa complaent amb ella mateixa, que no ha fet autocrítica. Jo he intentat anar més lluny i deixar-los en pilotes», manifestava ahir l'escriptor en la presentació del guardó.
Julià de Jòdar (Badalona, 1942) escriu sobre un univers que canvia, crepuscular, amb un horitzó no gaire procliu a l'optimisme, tot i que adverteix que és una novel·la «dinàmica» que intenta «intervenir sobre la realitat». No és el primer cop que l'escriptor reflexiona sobre la societat catalana. Ho va fer amb bones dosis d'ironia en la doble entrega de Fot-li, que som catalans (L'Esfera dels Llibres, 2005 i 2006), escrits amb Xavier Bru de Sala i Miquel de Palol. I, de fet, considera que el veritable retrat de la seva generació ja el va fer amb altres obres com ara Zapata als Encants (Quaderns Crema, 1999) i L'home que va estimar Natàlia Vidal (Edicions 62, 2003), que va obtenir el Prudenci Bertrana. Tot i així, l'escriptor encara hi veu «restes de culpa i mala consciència» per la incapacitat de dur les idees a la pràctica. Com que no hi ha autocrítica en les classes dirigents del país, ell convida a fer-ne, a la seva manera. «La novel·la és una exposició de la nostra vulnerabilitat, de la nostra covardia disfressada de prudència, de l'ímpetu amb què iniciem les coses i la facilitat per abandonar-les, de la tendència a autoexaltar-nos i acabar amb poc tremp.» L'autor admet un homenatge explícit a la novel·la de Philip Roth (American pastoral) sobre el desencís del somni americà. Aquí no és ben bé que s'hagi trencat un suposat «somni català», però l'autor hi veu un «estat del malestar».
La pastoral catalana es basa en els problemes d'una parella de catalans que viatgen a Miami per ajudar una amiga. Tot i el focus sobre Catalunya, Julià de Jòdar explica que ha intentat parlar en general sobre «l'home contemporani», i aquest contacte amb els Estats Units l'utilitza per contraposar la societat europea amb la nord-americana, com un «joc de miralls» en el qual els europeus, en la seva pretensió de ser millors, fracassen per indecisos. «Els americans tenen la capacitat d'intervenir, mentre que els europeus ens mirem molt el melic i perdem la iniciativa.» Tot i així, l'autor creu que cap de les dues visions ha trobat la solució en un «joc d'impotències» que ha dut occident fins a l'«atzucac» actual. I apunta que «el que pot venir pot ser pitjor que el que hem estat combatent», en referència a un hipotètic model «despòticoasiàtic».
I en un magma universal de conflictes polítics i territorials no hi podia faltar l'etern debat sobre l'encaix de Catalunya i Espanya, però adverteix: «Els protagonistes no són independentistes!» L'autor introdueix una crítica de la vida urbana de Barcelona i el «desassossec» que viu el país, però afirma que la novel·la no planteja «cap tesi ideològica, política ni econòmica». Tot i que els escenaris bàsics de la novel·la són Miami i Barcelona, l'autor retrocedeix al seu cosmos particular de Badalona per parlar del passat: la pràctica de la tortura en el franquisme enllaça amb la tortura com a eina de governança, i cita com a exemples Guantánamo i l'Iraq.
«Canvi de registre»
De Jòdar veu en aquest llibre un «canvi de registre» respecte de la trilogia que integren L'atzar i les ombres, El trànsit de les fades i El metall impur, i altres obres anteriors. Si abans tendia a mirar endins, ara ho fa cap enfora, a partir d'un periodista amb un passat com a combatent antiimperialista que ara «es troba davant les seves misèries» i ha d'afrontar la realitat. Diu l'escriptor que ha abandonat els excessos constructius d'altres novel·les i ha apostat per una narrativa més solta en què els elements es van encadenant sense una estructura o un ordre cronològic tancat. L'obra li ha representat quatre anys de feina. I el jurat del premi Carlemany li ho ha reconegut per unanimitat, escollint-lo com el millor dels disset originals presentats.
Un guardó amb «vocació» de Països Catalans
El premi Carlemany de novel·la el convoquen el govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna, que publiquen alternativament l'obra guanyadora. Enguany és Proa el segell que edita el volum, que serà a les llibreries a final de gener. El premi, que l'any passat va guanyar Antoni Pladevall amb La papallona negra, està dotat amb 42.000 euros. La cerimònia va tornar ahir a Andorra després de la itinerància per diverses localitats de la geografia catalana. «És el premi amb més vocació de Països Catalans», opina Albert Pèlach, director d'Enciclopèdia Catalana.
Tornar