Documentació
Literatura emboirada
Novel·la esperançadora d’un pensada, prou estructurada, que manté l’interès per seguir el fil de la història, escrita amb correcció, ambsituacions emotives i personatges elaborats. Uns ingredients insuficients, però, per arrodonir un relat massa ambiciós tractant-se d’una primera novel·la. La dona que fugia de la boira és la Teresa, nascuda fa un segle en un poble prop de Lleida i condicionada ja en el seu naixement per lamort de la seva mare. L’entorn de rebuig familiar i la pressió repressora de l’època farà que la seva vida sigui periòdicament sacsejada per sotragades prou violentes per estabornir el seu futur. Però en cada caiguda sempre és capaç d’aixecar-se i fer un pas endavant que li permet fugir de la boira de lamaldat humana per cercar nous ambients on refer la seva
vida.Unaboira comla del pla de Lleida, prou encegadora per fer difícil trobar el camí alliberador, però que per diferents senders portarà la Teresa a una Barcelona on patirà la repressió franquista en època de privacions per després evolucionar cap a una vida benestant en la classe alta de la Barcelona de la postguerra, amb un final prou arrodonit. La incomprensió familiar, la malícia d’un entorn humà primari, les vexacions sexuals i els desenganys amorosos són fiblades més punyents i profundes quan es viuen en èpoques tan convulsescomla dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil i la repressió posterior, amb la pèrdua violenta de les persones que més estimes. També la bondathumanadels que t’ajuden és més reconfortant en situacions desesperades. La novel·la, però, grinyola per culpa d’una estructura massa simple, lineal, sense gaire sorpreses, exceptuant el desenllaç. El lector intueix gairebé sempre què passarà en el capítol següent i com reaccionaran els personatges davant dels contratemps ja previstos. L’atmosfera vivencial dels espais i temps passats no s’ajusta a la realitat viscuda. Per exemple, abans de la guerra, a la protagonista tothom li aconsella a Lleida que vagi a parir a l’hospital, quan en aquell temps es feia a casa amb llevadora i només les classes benestants de Barcelona gaudien de forma experimental d’aquest privilegi sanitari.
Problemes de registre
La novel·la seria més enriquidora amb un llenguatge més dialectal, més lleidatà i menys barceloní. Utilitza una parla més influenciada per la televisió i les lectures que per la riquesa oral d’un llogaret petit on l’autor ha viscut la seva infància i joventut. I en les descripcions de fets concrets, la narració a vegades s’apropa més a l’estil periodístic que al literari. Cal dir, però, que hi ha un fet aliè a l’escriptor que minimitza la seva novel·la: la literatura catalana disposa d’un grapat de novel·les que retraten la mateixa època i han traspassat fronteres. La Teresa de La dona que fugia de la boira té moltes similituds amb la Colometa de La plaça del Diamant, personatge literari universal. I l’ambient i els temps que retrata estan magistralment descrits amb obres profundes com ara Incerta glòria, de Joan Sales;Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, i Pa negre, d’Emili Teixidor, per posar alguns exemples. En l’actiu de l’autor hi ha, però, una dada molt positiva: encara no té 30 anys. Té prou temps per polir i endreçar els seus dots narratius, prou nombrosos i punyents, per crear sense pressa literatura de qualitat.
Tornar