Documentació
Premsa, corrupció i terrorisme
Se sabrà tot, premi Sant Jordi 2009, comença amb el discurs de comiat com a director del diari Crònica del narrador protagonista, Dani Santana. Així, en el primer parell de pàgines el lector ja s’assabenta de tres informacions decisives, impactants. Que Santana, un periodista encara jove però ja reconegut, ha dimitit tot just un any després d’haver acceptat el càrrec per discrepànciesambel director general del grup propietari del periòdic, que un dels reporters que hi treballavenhamort enunestrany accident, i, tercera, que s’ha destapat un escàndol considerable que ha esquitxat de ple el rotatiu. “Ens ha succeït el pitjor que li pot passar a un diari –conclou Santana–. En comptes d’explicar notícies ens hem convertit en una d’elles”. La novel·la és el relat, distret i àgil, de tot el que s’ha esdevingut durant aquest any tan tempestuós. L’anunci de la concessió del Sant Jordi a Se sabrà tot –un títol intel·ligent, ben trobat, amb grapa– va suscitar una certa expectació perquè el seu autor és Xavier Bosch (Barcelona, 1967), que, si bé havia publicat un parell de reculls de contes i una novel·la breu durant la dècada dels 90, sobretot és conegut pel públic gràcies a la seva faceta de periodista, tant a la televisió com a la ràdio i, també, com a director de l’AVUI entre els anys 2007 i 2008, quan va dimitir al cap d’onze mesos d’arribar-hi.
Equívoc comercialment rendible
No cal donar-hi gaires voltes: l’equívoc de fons o la possible confusió entre ficció i realitat són ben evidents i, amb tota probabilitat, resultaran comercialment molt rendibles; es digui el que es digui, és inevitable que el lector curiós es pregunti si Se sabrà tot es pot llegir com un roman à clef en què l’autor aprofita per passar comptes amb alguns dels seus dimonis professionals. Sigui quina sigui la resposta, però, al capdavall no té gaire importància. En literatura, la tafaneria i les anècdotes trivials, per sucoses o sagnants que siguin, tan sols prenen valor si l’autor és capaç de transcendir-les o de revestir-les d’universalitat. Bosch, deixem-ho clar d’entrada, n’ha sabut. Segurament a causa de la formació i la trajectòria professionals del seu autor, Se sabrà tot és una novel·la que s’alimenta de la més viva actualitat –per dir-ho amb un tòpic periodístic imperdonable–. Ambientada en la Barcelona d’avui, hi apareixen la majoria dels temes i dels personatges que durant aquests últims anys han acaparat molts dels minuts i de les pàgines dels mitjans de comunicació.El resultat ésunretrat completde la realitatde la capital catalana –un retrat que,mésenllà dels fets específics i dels escenaris concrets, podria ser, també, el de qualsevol capital europea. En aquest retrat, Bosch hi barreja, d’una banda, els interessos econòmics i els tripijocs empresarials dels grans grups mediàtics, les mesquineses i les corrupteles de la política i una obscura operació urbanística i, de l’altra, un seguit d’escenaris i situacions simptomàtiques de la Barcelona de principis del segle XXI, laque en molt poc temps ha sofert un canvi estructural a causa dela globalització, un canvi que s’ha concretat en l’arribada massiva de nous immigrants i, després de l’11-S i de l’11-M, en la paranoia provocada pel terrorisme islàmic. En qualsevol cas, ni tots els coneixements directes de la realitat de què disposa Bosch ni tampoc tota la seva sagacitat sociopolítica haurien servit de res si, a l’hora de la veritat, nohagués sabut integrar tots els elements abans esmentats en una trama novel·lística coherent i ben articulada, poblada per uns personatges que experimenten en la pròpia pell els efectes de l’entorn –laboral, social, ideològic– en què viuen.
Les dues virtuts principals
Dues són, fonamentalment, les virtuts de Se sabrà tot. En primer lloc, la galeria de personatges, prou diversa, rica i ben dibuixada per oferir unmostrari notablement representatiu de la gent que es mou per les diferents esferes de la societat descrites en la novel·la. Aquest mostrari inclou polítics honestos i corruptes, empresaris espavilats o sense escrúpols, una colla de periodistes enquèn’hi ha de vulgars,de brillants i de desganats, una astuta agent dels Mossos d’Esquadra, uns quants immigrants honrats i laboriosos, i dos joves musulmans captats per la ideologia jihadista. L’altra virtut important de la novel·la és l’habilitat amb què Bosch ha ordit un argument en què les evolucions dels personatges i els diferents plans de l’acció –l’especulació immobiliària, el tràfec periodístic i la preparació d’un atemptat– acaben encaixant com peces d’un trencaclosques, sense grinyolar. El resultat és una novel·la consistent i assequible, ambreflexions interessants i escritaambun estil net, directe, positivament vivaç
Tornar