15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Bosch: «El periodisme està amenaçat»

Article publicat a “El Punt” el 21/02/10 Raül Magí

La novel·la «Se sabrà tot» és un retrat cru sobre les relacions de poder entre la política i els mitjans de comunicació

En un instant del llibre, el narrador deixa aquesta frase inacabada: «Si els periodistes poguéssim explicar les coses que sabem...» Bosch la completa així: «...tremolaria molta gent, tindríem una societat més lliure i la democràcia estaria més garantida.» Xavier Bosch, periodista, que actualment presenta el programa Àgora de TV3, justifica que Se sabrà tot (Proa) no és un llibre autobiogràfic: «Hi ha el punt de partida de morbositat just que em servia de pretext, un director de diari que dimitia, i al final del llibre s'entén per què; els lectors veuran que no té res a veure amb la meva història. Escric per a tothom, no per venjança de res ni de ningú perquè no tinc ningú de qui venjar-me.» Tenia un bloc ple d'idees però fins que va deixar el diari no es va posar a escriure la història, ininterrompudament durant set mesos.

La novel·la narra les vivències del director del Crònica, Dani Santana, en un món corrupte en què la política i el periodisme van de bracet en un joc d'interessos constant. «No és res que no hi hagi a la vida normal», adverteix l'autor. Tot i que reben tant periodistes com polítics, Bosch admet que segurament aquests darrers s'enduen la pitjor part. Un dels temes del llibre és l'ús dels mitjans que fa el poder polític. «El poder és pervers –assenyala l'autor–. Aquesta història no ha passat però podria haver passat, la gent ha de saber que aquestes coses existeixen i que funcionen així: el nivell d'interessos entre els poders i els mitjans és molt alt, i aquesta obra no pretén ser una denúncia però si algú obre els ulls a través del llibre, millor...», reflexiona Bosch. Creu que «l'ofici està amenaçat», per això ha volgut utilitzar la ficció per dir coses que no es poden publicar als diaris. «Potser malauradament al segle XXI és una fugida que tenim per explicar coses que passen, però estem lligats de mans i peus.» La mateixa portada del llibre il·lustra una realitat emmanillada. Bosch diu que l'única sortida per als professionals és «perseverar», tot i que en la novel·la «hi ha personatges que et reconcilien amb el periodisme».

Bosch assenyala que no sabria fantasiejar del no-res ni crear «un món de monstres», però se sent còmode fent ficció a partir de la realitat, per això la seva voluntat va ser que el llibre fos versemblant. D'aquí ve una trama en què intervenen presumptes gihadistes, editors corruptes, interessos polítics i econòmics, especuladors immobiliaris, etc. Mentre escrivia, Bosch reproduïa també una instantània de Barcelona en «la degradació de la Rambla, el canvi de fesomia del Raval, la bombolla que havia d'esclatar i la corrupció, que ja era molt latent...», explica. Tot i això, sosté que molt sovint la ficció supera la realitat. «El dia que vaig imprimir la darrera pàgina del llibre, a la ràdio deien que els Mossos havien escorcollat el Palau de la Música. En aquell moment vaig pensar que la meva història ja havia quedat antiga», recorda Bosch, que reconeix «haver-se espantat una mica» per la capacitat de predicció en el to del seu relat. «M'interessava retratar el món del periodisme allunyat del tòpic de les sèries de televisió i aprofitar el vincle que he pogut tenir amb les esferes de poder per ordir una trama per a una novel·la entretinguda», argumenta.

Xavier Bosch (Barcelona, 1967) ha escrit dues novel·les i totes dues han tingut un component personal clau: va escriure La màgia dels reis, després de la mort de la seva mare, i aquesta, després de morir el pare. «Necessitava escriure aquesta història, dir coses, per treure la ràbia», afirma. Després de tants anys als mitjans, confessa que quan se sent millor és sol i escrivint. Bosch acabava de veure com el Barça es classificava per als vuitens de Champions quan el president d'Òmnium Cultural li va trucar per dir-li que havia guanyat el Sant Jordi, premi que qualifica com «un somni». Ara vol gaudir amb la promoció però adverteix que alguns personatges de la novel·la poden tenir més recorregut.

Tornar