Documentació
El Casasses més literat, o no
No sóc tan literata com això/ ni de lluny/ pel sol fet que escrigui en veu alta i parli/ per escrit/ i que a més tingui a més de mig fer/ es pot dir que mig acabada/ una entera catedral/ tota una catedral d'escuradents". Aquesta és una de les moltes confessions literàries que trobem a Que dormim?, un poema llarg d'Enric Casasses escrit el 1994 i que ara ha publicat juntament amb Set poemes per a*** i Songs for Petra. Al llarg del poema hi ha un Casasses que reflexiona sobre l'escriptura i es desmarca de la poesia de l'experiència i de l'experimental amb un sentit de l'humor remarcable. El poeta manté una relació ambigua amb el terme literat perquè el nega, encara que en el poema citi autors com Balzac i adjunti notes a peu de pàgina. Per Casasses, al cap i a la fi, Que dormim? "és un llibre de literatura amb un moment de paisatge potent". És el paisatge de l'Escala i els seus voltants, sobretot.
En els versos, Casasses ens explica en veu alta que "(...) el primer cop/ que em vaig asseure a escriure/ literatura i a més/ a sobre en vers i amb la idea/ d'aixecar tota una obra que acabaria/ és un dir/ publicada públicament va ser/ en una grangeta d'esmorzars/ i berenars molt neta i força infame/ al carrer del cronista/ medieval Muntaner/ quasi tocant a la plaça/ de la Bonanova/ vaig obrir/ una llibreta/ i vaig posar Ui", amb aquest gest va iniciar una obra que va començar a ser "publicada públicament" per Xavier Folch a l'editorial Empúries, encara que abans ja havia publicat poemes en edicions alternatives, pràctica que Casasses manté encara avui, com en la revista Verge Peluda, que acaba de treure la poeta lleidatana Dolors Miquel i que ahir el poeta mostrava com a "signe de la vitalitat de la cultura d'aquí".
Que dormim?, explica Casasses, "comença com si fos poesia i de seguida s'entén tot" perquè "és una forma de deixar anar la inconsciència i anar dient la veritat". El llibre ens porta cap a l'Escala de la seva família materna, amb l'avi Figueres, "que va ser alcalde del Front Popular i només havia llegit un llibre a la vida, que era La muntanya màgica, de Thomas Mann". L'avi i també la mare de Casasses van conèixer Víctor Català, escriptora molt present en el llibre, juntament amb Mercè Rodoreda i altres autors que queden amagats entre línies i que el lector va descobrint, com Papasseit i Maragall. És clar que el cànon que diu el Casasses parlant, així, a raig, és un altre: "Shakespeare, Cervantes, Rodoreda i Pound, Carner i Vinyoli". I segur que diria molts més noms on es troba no "allò dels poemes dels literats/ sinó la carn/ humana que hi batega".
Casasses fa confessions al llarg d'aquest poema que té una durada de 40 minuts -una dada a tenir en compte en un poeta que recita com pocs-, per exemple diu "(...) tota la vida/ m'he dedicat/ a córrer darrere les paraules aquestes/ i de passada moltes altres/ per mirar de trobar-hi i obrir l'aixeta de la font de tot el/ poble". I aquesta és potser la seva més gran declaració de principis com a escriptor i com a literat, encara que anomenant-lo d'aquesta manera ens arrisquem que, com en el poema, s'enfurismi i vulgui trencar el got de cervesa de la ràbia que té.
Tornar